| dbo:abstract
|
- Targèlia (en grec antic θαργήλια) era un antic festival celebrat a Atenes el 6 i 7 de Thargelion segons l'Etymologicum Magnum i l'enciclopèdia Suides, (aproximadament el 24 i 25 de maig), en honor d'Àrtemis i Apol·lo en les festes del seu aniversari, com es feien les Dèlia. Uns escolis a Aristòfanes diuen que estava dedicat a Hèlios i les Hores. De fet, la invocació del déu era Apol·lo Dèlic, com diu Ateneu de Nàucratis. El festival de la Targèlia i el de la Delfínia eren les més importants en honor d'Apol·lo que se celebraven a Atenes. La paraula θαργήλια es refereix generalment als fruits de la terra madurats amb la calor del sol, o també als primers fruits de la collita. Hi havia un antic costum d'enviar a Delos, en honor d'Apol·lo, una ofrena de blat, i potser això va donar lloc a aquesta cerimònia. El primer dia del festival es sacrificava una ovella en honor de Demèter Cloe, que sembla que tenia un temple a l'Acròpoli, però no tenia res a veure amb el festival Clòia específic per a Demèter. Després se celebrava el dia de la purificació, que sens dubte era un ritual molt antic, ja que es sacrificaven dues persones, una en honor dels homes i una de les dones, i el nom que rebien aquestes persones sacrificades era Pharmakos (φαρμακός). No és clar si les dues víctimes eren homes o eren un home i una dona. Les víctimes eren portades en processó a tots els temples d'Apol·lo de la ciutat i després conduïdes fora d'Atenes a un lloc prop de la mar acompanyats d'una particular melodia tocada per flautistes. La víctima que moria pels homes portava el coll rodejat per una garlanda de figues negres, i el que moria per les dones de figues blanques. En el trajecte els colpejaven amb branques de figuera i se'ls llançaven figues i altres coses, i rebien formatge, figues, pastís i galetes per menjar. Finalment eren cremats en un pira funerària feta amb fusta de figueres salvatges i les cendres tirades al mar o al vent. Alguns autors diuen que eren llençats amb vida per un penya-segat. Encara que de la majoria dels relats sembla que el sacrifici era cada any, té més credibilitat el de Tzetzes, que deixa entendre que només es feia quan es produïa una gran calamitat com una plaga o una fam. Les víctimes eren segurament criminals condemnats a pena de mort, encara que en temps molt antics potser no era així, i segurament eren persones amb defectes físics o persones que s'oferien voluntàriament als déus degut a la seva pobresa extrema, ja que eren alimentats durant un any per l'estat. En temps posteriors, aquests voluntaris, el dia de les Targèlia, eren vestits amb robes sagrades i portats per tots els racons de la ciutat on anaven recollint tots els mals i rebien insults per part de tothom, fins que eren expulsats més enllà de les fronteres, on s'emportaven tota la malura. El segon dia de la Targèlia, o dia propi de la festa, es feia una processó dedicada a Hèlios, i, com es feia a les Pianèpsia, els nens portaven branques d'oliver guarnides amb llana i amb primícies dels fruits que es penjaven a la porta del temple. Hi havia també ofrenes a les Hores, que consistien en terra humida, origen de la germinació. També se celebrava una professó i un agon, on competien entre ells diversos cors organitzats per les tribus. El cor guanyador rebia un premi que havia d'oferir al temple d'Apol·lo, segons havia establert Pisístrat. El jurat que donava els premis, que també consistien en corones, era presidit per l'arcont. Era costum en aquest dies registrar les adopcions, que eren admeses per la fratria dels adoptants, igual com es feia a l'Apatúria on també es registraven els fills propis. Sobre l'origen de la Targèlia hi ha dos relats. Ister de Cirene diu que els pharmakos derivaven el seu nom d'un home anomenat Pharmakos, que va fer un robatori d'objectes sagrats al temple d'Apol·lo i en ser descobert pels homes d'Aquil·les, el van apedregar, fet que la Targèlia commemorava amb el sacrifici humà. Hel·ladi en canvi diu que el seu origen era per purificar la ciutat contra les malalties infeccioses arran d'una plaga que va afectar a Atenes a la mort de cretenc Androgeu. Un festival similar que segurament imitava la Targèlia, es feia a Massília. (ca)
- Τα Θαργήλια ήταν η γενέθλια γιορτή του Απόλλωνα που τελούνταν έν άστει στην Αρχαία Αθήνα κατά τη εβδόμη (ζ΄) ημέρα του μήνα Θαργιλιώνα (16 Μαΐου- 15 Ιουνίου), εποχή ωρίμανσης των καρπών. Κατά τους γραμματικούς: «Θαργήλια εισί πάντες οι από γης καρποί». Κατά την προηγούμενη ημέρα τελούνταν η γιορτή της γενέθλιας ημέρας της Δήμητρας και οι θυσίες προσφέρονταν σ΄ αυτήν και τη Χλόη. Και οι δύο αυτές γιορτές ήταν ήταν ημέρες εξαγνίσεως και καθαρισμού. Σε ανάμνηση του ανθρώπινου φόρου των παιδιών στην Κρήτη στέλνονταν στη Δήλο η ιερά τριήρης που έφερνε στον Απόλλωνα το φόρο της λατρείας των Αθηναίων. Πανηγυρίζονταν επίσης τα Θαργήλια και στις αποικίες των Αθηναίων και ιδιαίτερα στην από τους Ίωνες οικισθείσα Μασσαλία. (el)
- Las Targelias (griego θαργήλια) eran una de los principales festividades religiosas atenienses en honor de Apolo y Artemisa, celebrados en su cumpleaños, el sexto y séptimo día del mes de Targelión (hacia el 24 y 25 de mayo). Esencialmente un festival agrícola, las Targelias incluían una ceremonia purificadora y expiatoria. Mientras el pueblo ofrecía los primeros frutos de la tierra al dios en muestra de agradecimiento, era al mismo tiempo necesario propiciarlo, para que no arruinara la cosecha por el calor excesivo, posiblemente acompañado de la peste. La purificación precedía al servicio de acción de gracias. Sobre el sexto día unas ovejas eran sacrificadas a Deméter Cloe en la acrópolis, y quizás unos cerdos a las Moiras, pero ritual más importante era el siguiente. Dos hombres, el más feo que podía ser encontrado (el Pharmakoi) era escogido para morir, el otro (según algunos, una mujer) por las mujeres. En el día del sacrificio Eran llevados por todas partes con cuerdas de higos en sus cuellos, y azotados en los genitales con varas de higuera y esquilas. Cuando alcanzaban el lugar del sacrificio en la orilla, eran apedreados hasta morir, sus cuerpos quemados, y las cenizas tiradas al mar (o sobre la tierra, para fertilizarla). Se está de acuerdo en que un verdadero sacrificio humano tenía lugar, reemplazado en épocas posteriores por una forma más leve de expiación. Así en Leucas un criminal era anualmente lanzado de una roca al mar como chivo expiatorio: pero su caída era atenuada por aves vivas y las plumas se pegaban conectaban a su persona, y los hombres miraban desde abajo en barcos pequeños, quienes lo atrapaban y acompañaban más allá del límite de la ciudad. De forma semejante, en Massilia, con ocasión de una gran calamidad (una plaga o la hambruna), uno de los habitantes más pobres se ofreció voluntariamente como chivo expiatorio. Durante un año fue alimentado a expensas públicas, vestido con prendas de vestir sagradas, conducido por la ciudad en medio de execraciones, y expulsado más allá de los límites de la ciudad. La ceremonia del séptimo día era de carácter alegre. Toda clase de primicias eran llevadas en procesión y ofrecidas al dios, y en las Pianopsias, ramas de olivo vendadas con lana, llevadas por niños, eran fijadas por ellos en las puertas de las casas. Estas ramas, originalmente pensadas como amuletos para evitar las malas cosechas, fueron después consideradas parte de un servicio suplicante. En el segundo día los coros de hombres y niños tomaban parte en los concursos musicales, cuyo premio era un trípode. Además, en este día eran adoptadas personas que eran solemnemente recibidas en los genos y las fratrías de sus padres adoptivos. (es)
- Die Thargelien (altgriechisch Θαργήλια Thargelia) waren ein Vorerntefest im antiken Griechenland. Der Brauch, eine Fruchtbarkeitszeremonie, beschränkte sich auf den ionisch-attischen Raum und ging später im Apollonkult auf. Alljährlich im April/Mai – dem 6. bis 7. – wurden geweihte Getreideerstlinge in einem Topf gekocht. Davor gab es einen Sündenbock-Ritus, bei dem ein Pharmakos (ein zum Opfer erwählter Mensch) mit Feigenruten und Meerzwiebeln siebenmal auf die Genitalien geschlagen und symbolisch „über die Grenze vertrieben“ wurde. (de)
- Les Thargélies, en grec Θαργήλια, sont, dans la Grèce antique, une fête en l'honneur d'Apollon et d'Artémis célébrée les 6e et 7e jours du mois Thargélion, à Athènes et dans les cités ioniennes. (fr)
- Thargelia /θɑːrˈdʒiːliə/ (Ancient Greek: Θαργήλια) was one of the chief Athenian festivals in honour of the Delian Apollo and Artemis, held on their birthdays, the 6th and 7th of the month Thargelion (about May 24 and May 25). Essentially an agricultural festival, the Thargelia included a purifying and expiatory ceremony. While the people offered the first-fruits of the earth to the god in token of thankfulness, it was at the same time necessary to propitiate him, lest he might ruin the harvest by excessive heat, possibly accompanied by pestilence. The purificatory preceded the thanksgiving service. On the 6th a sheep was sacrificed to Demeter Chloe on the Acropolis, and perhaps a swine to the Fates, but the most important ritual was the following. Two men, the ugliest that could be found (the Pharmakoi) were chosen to die, one for the men, the other (according to some, a woman) for the women. Hipponax of Colophon claims that on the day of the sacrifice they were led round with strings of figs on their necks, and whipped on the genitals with rods of figwood and squills. When they reached the place of sacrifice on the shore, they were stoned to death, their bodies burnt, and the ashes thrown into the sea (or over the land, to act as a fertilizing influence). However, it is unclear how accurate Hipponax's sixth-century, poetical account of the ceremony is, and there is much scholarly debate as to its reliability. The Athenians, having taken the festival from the Delians, brought to it the gods of summer heat, that is the Horae, goddesses of the seasons, and Helios, the sun god, to whom they offered the first fruits of the summer crops, and cereal all dependent on Helios and the Horae for ripening; a surviving inscription mentions offerings to "Helios, Horae and Apollo". They were honored with a procession of which no details survive. It is supposed that an actual human sacrifice took place on this occasion, replaced in later times by a milder form of expiation. Thus, at Leucas a criminal was annually thrown from a rock into the sea as a scapegoat, but his fall was checked by live birds and feathers attached to his person, and men watched below in small boats, who caught him and escorted him beyond the boundary of the city. Nevertheless, many modern scholars reject this, arguing that the earliest source for the pharmakos (the iambic satirist Hipponax) shows the pharmakos being beaten and stoned, but not executed. A more plausible explanation would be that sometimes they were executed and sometimes they weren't depending on the attitude of the victim. For instance a deliberate unrepentant murderer would most likely be put to death.Similarly, at Massilia, on the occasion of some heavy calamity (plague or famine), one of the poorest inhabitants volunteered as a scapegoat. For a year he was fed up at the public expense, then clothed in sacred garments, led through the city amidst execrations, and cast out beyond the boundaries. The ceremony on the 7th was of a cheerful character. All kinds of first-fruits were carried in procession and offered to the god, and, as at the Pyanepsia (or Pyanopsia), branches of olive bound with wool, borne by children, were affixed by them to the doors of the houses. These branches, originally intended as a charm to avert failure of the crops, were afterwards regarded as forming part of a supplicatory service. On the second day choruses of men and boys took part in musical contests, the prize for which was a tripod. Further, on this day adopted persons were solemnly received into the genos and phratria of their adoptive parents. (en)
- Le Targelie o Targhelie o Targhelia (in greco antico: Θαργήλια, Tharghélia) erano feste che erano celebrate nell'antica Atene e in altre città dell'antica Grecia il sesto e il settimo giorno del mese di Targelione o Targhelione (corrispondenti all'incirca al 24 e 25 maggio) in onore di Apollo. (it)
- 타르젤리아(고대 그리스어: Thargelia)는 고대 아테나이에서 아폴론과 아르테미스를 기리기 위해 열었던 축제이다. 아티케력의 11번째 달인 타르겔리온의 6~7번째 날에 열렸다. 현재 널리 사용되는 그레고리력 기준으로 5월 24일 혹은 5월 25일에 해당한다. 유죄를 선고 받은 2명의 죄인이 끌려 나와, 부정을 씻는 예식에서 제물로 살해되거나, 추방되었다. 본 문서에는 현재 퍼블릭 도메인에 속한 브리태니커 백과사전 제11판의 내용을 기초로 작성된 내용이 포함되어 있습니다. (ko)
- Тарге́лии или Фаргелии (др.-греч. Θαργήλια, «жатва, созревание плодов») — афинский праздник, совершавшийся 6-го и 7-го таргелиона в честь Аполлона и Артемиды. Таргелии и были важнейшими из Аполлоновых праздников в Афинах. Аполлона почитали как бога жаркого лета, способствующего созреванию полевых плодов, и приносили ему и орам первенцы этих плодов. Но так как жара, с другой стороны, может также действовать гибельно не только на растительность, но и на самих людей, то афиняне в этот праздник, стараясь сделать угодное богу, совершали разные умилостивительные и очистительные обряды. Первоначально, как гласит предание, приносили в жертву либо двух мужчин, либо мужчину и женщину, называя их греч. φαρμακοί (то есть служащими очистительной жертвой за грехи народа). Впоследствии афиняне, вероятно, отменили эту казнь и производили её только для вида. Подробности этого символического обряда неизвестны. 7-го таргелиона афиняне предавались праздничному веселью, сопровождаемому процессиями и всевозможными состязаниями. Важность этого праздника явствует из того, что заведование им поручалось первому архонту (эпониму). (ru)
- Тарге́лії (грец. Θαργήλια) — свято збору урожаю; літнє свято на честь Аполлона й Артеміди, яке проводилося у травні-червні таргеліону. Під час свята приносили жертву (гекатомбу) і співали пеани. Одне з найважливіших свят стародавніх Афін. Першопочатково припускали, що у жертву приносили або двох чоловіків, або чоловіка і жінку. Згодом, ймовірно, цю традицію скасували. Подробиці повного символічного обряду невідомі. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Τα Θαργήλια ήταν η γενέθλια γιορτή του Απόλλωνα που τελούνταν έν άστει στην Αρχαία Αθήνα κατά τη εβδόμη (ζ΄) ημέρα του μήνα Θαργιλιώνα (16 Μαΐου- 15 Ιουνίου), εποχή ωρίμανσης των καρπών. Κατά τους γραμματικούς: «Θαργήλια εισί πάντες οι από γης καρποί». Κατά την προηγούμενη ημέρα τελούνταν η γιορτή της γενέθλιας ημέρας της Δήμητρας και οι θυσίες προσφέρονταν σ΄ αυτήν και τη Χλόη. Και οι δύο αυτές γιορτές ήταν ήταν ημέρες εξαγνίσεως και καθαρισμού. Σε ανάμνηση του ανθρώπινου φόρου των παιδιών στην Κρήτη στέλνονταν στη Δήλο η ιερά τριήρης που έφερνε στον Απόλλωνα το φόρο της λατρείας των Αθηναίων. Πανηγυρίζονταν επίσης τα Θαργήλια και στις αποικίες των Αθηναίων και ιδιαίτερα στην από τους Ίωνες οικισθείσα Μασσαλία. (el)
- Die Thargelien (altgriechisch Θαργήλια Thargelia) waren ein Vorerntefest im antiken Griechenland. Der Brauch, eine Fruchtbarkeitszeremonie, beschränkte sich auf den ionisch-attischen Raum und ging später im Apollonkult auf. Alljährlich im April/Mai – dem 6. bis 7. – wurden geweihte Getreideerstlinge in einem Topf gekocht. Davor gab es einen Sündenbock-Ritus, bei dem ein Pharmakos (ein zum Opfer erwählter Mensch) mit Feigenruten und Meerzwiebeln siebenmal auf die Genitalien geschlagen und symbolisch „über die Grenze vertrieben“ wurde. (de)
- Les Thargélies, en grec Θαργήλια, sont, dans la Grèce antique, une fête en l'honneur d'Apollon et d'Artémis célébrée les 6e et 7e jours du mois Thargélion, à Athènes et dans les cités ioniennes. (fr)
- Le Targelie o Targhelie o Targhelia (in greco antico: Θαργήλια, Tharghélia) erano feste che erano celebrate nell'antica Atene e in altre città dell'antica Grecia il sesto e il settimo giorno del mese di Targelione o Targhelione (corrispondenti all'incirca al 24 e 25 maggio) in onore di Apollo. (it)
- 타르젤리아(고대 그리스어: Thargelia)는 고대 아테나이에서 아폴론과 아르테미스를 기리기 위해 열었던 축제이다. 아티케력의 11번째 달인 타르겔리온의 6~7번째 날에 열렸다. 현재 널리 사용되는 그레고리력 기준으로 5월 24일 혹은 5월 25일에 해당한다. 유죄를 선고 받은 2명의 죄인이 끌려 나와, 부정을 씻는 예식에서 제물로 살해되거나, 추방되었다. 본 문서에는 현재 퍼블릭 도메인에 속한 브리태니커 백과사전 제11판의 내용을 기초로 작성된 내용이 포함되어 있습니다. (ko)
- Тарге́лії (грец. Θαργήλια) — свято збору урожаю; літнє свято на честь Аполлона й Артеміди, яке проводилося у травні-червні таргеліону. Під час свята приносили жертву (гекатомбу) і співали пеани. Одне з найважливіших свят стародавніх Афін. Першопочатково припускали, що у жертву приносили або двох чоловіків, або чоловіка і жінку. Згодом, ймовірно, цю традицію скасували. Подробиці повного символічного обряду невідомі. (uk)
- Targèlia (en grec antic θαργήλια) era un antic festival celebrat a Atenes el 6 i 7 de Thargelion segons l'Etymologicum Magnum i l'enciclopèdia Suides, (aproximadament el 24 i 25 de maig), en honor d'Àrtemis i Apol·lo en les festes del seu aniversari, com es feien les Dèlia. Uns escolis a Aristòfanes diuen que estava dedicat a Hèlios i les Hores. De fet, la invocació del déu era Apol·lo Dèlic, com diu Ateneu de Nàucratis. Un festival similar que segurament imitava la Targèlia, es feia a Massília. (ca)
- Las Targelias (griego θαργήλια) eran una de los principales festividades religiosas atenienses en honor de Apolo y Artemisa, celebrados en su cumpleaños, el sexto y séptimo día del mes de Targelión (hacia el 24 y 25 de mayo). (es)
- Thargelia /θɑːrˈdʒiːliə/ (Ancient Greek: Θαργήλια) was one of the chief Athenian festivals in honour of the Delian Apollo and Artemis, held on their birthdays, the 6th and 7th of the month Thargelion (about May 24 and May 25). (en)
- Тарге́лии или Фаргелии (др.-греч. Θαργήλια, «жатва, созревание плодов») — афинский праздник, совершавшийся 6-го и 7-го таргелиона в честь Аполлона и Артемиды. Таргелии и были важнейшими из Аполлоновых праздников в Афинах. Аполлона почитали как бога жаркого лета, способствующего созреванию полевых плодов, и приносили ему и орам первенцы этих плодов. Но так как жара, с другой стороны, может также действовать гибельно не только на растительность, но и на самих людей, то афиняне в этот праздник, стараясь сделать угодное богу, совершали разные умилостивительные и очистительные обряды. (ru)
|