| dbo:abstract
|
- Sisenand fou rei dels visigots del 631 al 636. Quan era duc de la Narbonesa o Septimània es rebel·là contra el rei Suintila amb ajut del rei dels francs Dagobert I i el destronà (631), després d'haver envaït la Tarraconense fins a Saragossa amb l'ajuda d'un exèrcit tolosà. De les fonts es desprèn una certa simpatia popular cap a Suintila i una major oposició a ell entre la noblesa. Sens dubte la facció rival es va aprofitar de certes mesures preses per Suintila, favorables al poble però perjudicials per als magnats, per incrementar les seves files. No obstant això la tendència que en el seu moment va representar Viteric havia quedat molt debilitada pel mal govern d'aquest i les depuracions que segurament van seguir a la seva caiguda. Sembla que Suintila comptava amb el suport dels thiufadus o caps militars, i que l'hostilitat envers ell entre els comtes i dux i altres alts magnats no era unànime, potser a causa que no comptaven al seu torn amb el suport majoritari de la seva gent. La noblesa oposada a Suintila va considerar impossible enderrocar a aquest rei pels seus propis mitjans i va enviar a un dels nobles conjurats, anomenat Sisenand, que era el dux de Septimània o Narbonense, a la cort del rei de Nèustria Dagobert, per demanar-li un exèrcit que servís als seus propòsits. En contrapartida van oferir una safata d'or de cinc-centes lliures de pes que pertanyia al tresor visigot des de temps del rei Turismon (451- 53) al qual li va regalar el general Aeci. Dagobert que era rei de Nèustria, Austràsia i Borgonya (únicament no regnava a Aquitània) va acollir l'ambaixada amb simpatia i va accedir a allò sol·licitat. L'anuència del rei va haver de tenir lloc amb anterioritat que els maltractaments infligits a uns comerciants francs s Moràvia portessin a la guerra amb el rei dels txecs, Samus, el 631. Per tant se suposa que Sisenand viatjà a París (on Dagobert havia traslladat la seva cort des de Reims) l'any 630. L'exèrcit franc, reclutat a Borgonya, es va concentrar a Tolosa segurament a principis de març del 631. No se sap quina ruta va utilitzar aquest exèrcit per entrar a Hispània, però segurament van utilitzar la via que enllaçava el Bearn amb Saragossa entre Summo Pireneo, Ebellino (entre Jaca i Ayerbe) i Forum Gallorum (prop d'Ayerbe). L'elecció de Saragossa va haver de ser feta a propòsit. Segurament el comte local, i alguns comtes de la zona pertanyien als conjurats i la ciutat va poder ser ocupada amb facilitat o fins i tot sense lluita. Simultàniament es va rebel·lar la Septimània, on els conspiradors comptaven amb majors suports, i on Sisenand disposava del petit exèrcit del dux reforçat amb les forces dels nobles que el recolzaven. Quan l'exèrcit reial, potser al comandament del dux de la Tarraconense, va intentar rebutjar als francs, es va veure impotent davant les forces col·ligades de rebels i invasors. Sembla que Suintila va intentar aixecar un exèrcit amb el qual acudir a la zona, però ja molts nobles indecisos consideraven millor opció la dels rebels. La sensació que aquests no podrien ser vençuts al comptar amb ajuda d'un exèrcit, va afavorir l'increment de suport a la rebel·lió. Fins i tot el germà del rei, Geila, el va abandonar i es va unir a la rebel·lió. Suintila es va veure obligat a abdicar i va fugir. Els alçats es van dirigir a Toledo on van proclamar rei a Sisenand (el 26 de març del 631). Suintila va ser empresonat (631-633) i després desterrat juntament a la seva dona Teodora i els seus fills; els seus béns van ser confiscats i es va prohibir que tornessin a ocupar càrrecs (IV Concili de Toledo). Suintila va morir, pel que sembla de mort natural, després del 634, segons una font tardana a Toledo abans del 641. Sembla probable que hi hagués alguna oposició a la proclamació d'un rei amb el suport dels francs i al lliurament de la preada corona als francs. Part de la noblesa visigoda i hispano-romana, i sobretot el clero, va participar en les conspiracions que molt aviat va iniciar Geila, el germà de Suintila, contra el nou rei. Al principi Sisenand va haver de considerar l'oposició com poc important (doncs la majoria de la noblesa li donava suport i controlava l'exèrcit), i segurament comptava a eliminar-la durant el 632. Però probablement va ocórrer el contrari. Els rebels o opositors van prendre les armes dirigits per alguns clergues i es van tornar una amenaça per al tron. No se sap quines províncies estaven afectades però és molt probable que la seva major força estigués a la Bètica, car sobretot en la part oriental la noblesa visigoda estava molt poc representada. Geila havia d'afavorir la causa dels rebels, buscant la llarga un benefici particular. La guerra civil es portaria a efecte durant el 632. Sisenand preparava el que seria IV Concili de Toledo per a aquest mateix any quan suposava que estaria ben assentat en el tron, i sens dubte planejava condemnar a Suintila i justificar la seva . Però l'activitat militar dels rebels, els suports que trobaven, o els que perdia Sisenand a causa de la feina de Geila o per altres causes, van fer que el 632 passés en plena guerra civil. El Concili va haver d'endarrerir-se. Isidor havia sortit ja de Sevilla i estava prop de Toledo per assistir al Concili el 632, quan va rebre la notícia de la suspensió i el consell real que tornés a la seva residència. Amb tota probabilitat els rebels no dominaven Sevilla, car en cas si fos d'aquesta manera és improbable que Isidor hagués pogut sortir de la ciutat o que el rei l'hagués permès tornar. L'any 632 va morir el bisbe metropolità Eusebi de Tarragona, i el bisbe Brauli de Saragossa (que va ocupar la seu cesaraugustana el 631) va escriure a Isidor perquè intercedís amb el rei Sisenand, i nomenés metropolità (el nomenament de bisbes metropolitans corresponia per costum al rei) a algú de caràcter exemplar. Isidor contestà al seu amic Brauli, però li indicava que el rei no havia pres una decisió respecte l'assumpte. No gaire temps després va nomenar a Audax, del qual no se sap si responia a les expectatives de Brauli. En la seva carta Brauli parla de desordres a la zona de Saragossa, però no aclareix les causes: va poder ser a causa de l'actuació de rebels, a les incursions vascones o bé per l'exèrcit franc (els francs van entrar a Saragossa el 631 però ja devien haver-la abandonat el 632). Sembla que una part del clero va prendre les armes al costat dels rebels, que probablement representava a la facció favorable a Suintila i al poble. Es sospita fins i tot que es va negociar el suport bizantí a través d'alguns religiosos. El 633 Sisenand va aconseguir dominar la situació. No se sap si la lluita va ser dura i la victòria costosa. Es diu que Sisenand aconseguir que el rei Dagobert acceptés una suma de diners (uns dos-cents mil sous) en lloc de la corona d'or que li havia d'entregar, i que gràcies a això va aconseguir apaivagar la revolta. A finals de l'any 633 (el 5 de desembre) es va inaugurar, en presència del rei, el IV Concili de Toledo, celebrat a l'Església de Santa Leocadia, construïda per ordre de Sisebut. Van assistir seixanta-nou bisbes. Sembla que per primera vegada van assistir a les sessions alguns viri Illustris però no van signar les actes i per tant no havien de tenir veu ni vot. Sembla que des d'aleshores la seva assistència es va convertir en costum. El rei es prostrà davant els seixanta-sis bisbes presents, els demanà la confirmació del seu títol reial i després es feu ungir per insinuació d'Isidor. Era la primera vegada que hom celebrava aquest ritu entre els visigots. Va prendre algunes decisions de tipus religiós, però també va haver decisions polítiques. Suintila va ser qualificat de criminal i es va esmentar la seva iniquitat i el seu enriquiment a costa dels pobres. La seva sort va ser decidida en el Concili. Geila també va ser desterrat i els seus béns confiscats. Però a més es va aprovar un cànon pel qual atacaven a aquells que trenquessin el jurament de fidelitat al rei i prohibien que hi hagués més usurpacions del tron, rebel·lions, complots i magnicidis. Es va decidir que quan un rei morís el seu successor seria elegit per tots els magnats del regne i els bisbes reunits en un concili comú. Aquells que vulneressin el seu jurament de fidelitat al rei, atemptessin contra la seva vida o intentessin usurpar el tron eren anatematitzats per tres vegades. Per part seva Sisenand es comprometia a governar amb moderació, benevolència, justícia i pietat sobre tots els pobles. Si el rei, o els seus successors, no complien aquests extrems i governaven amb duresa i tirania, també rebien l'anatema. Tots aquests aspectes semblen més apropiats si anaven dirigits contra Geila o altres rebels, car és dubtós que, de no existir una guerra civil o una rebel·lió recent, Sisenand fes condemnar tan durament per allò mateix que ell acabava de realitzar amb Suintila. El cànon setanta-cinc, que va ser inspirat pel mateix rei, seria per tant la conseqüència política de la guerra civil o almenys de les conspiracions de Geila, encara que al faltar informació sobre l'existència una rebel·lió pogués pensar-se que Sisenand desaprovava la seva pròpia acció, i legislava perquè ningú més tornés a actuar com ell. Algunes disposicions preses en el Concili podrien referir-se als rebels. Es va condemnar als clergues que prenguessin les armes contra el rei, als quals deuria internar-se en un monestir per fer penitència. Es va prohibir que els clergues rebessin o enviessin missatges secrets fora d'Hispània. Segurament el clero havia negociat una aliança dels rebels amb algun poder estranger, i com sabem que els francs eren aliats de Sisenand, i el cronista Fredegari no fa cap al·lusió al tema, sol van poder aliar-se als aquitans, als vascons i als romans d'Orient i com que la lluita es desenvolupa al centre o sud peninsular i els principals suports de Sisenand prevenien de la Septimània i la Tarraconense, l'aliança més probable és amb els romans d'Orient. Els bizantins havien tingut certa tranquil·litat del 631 al 633 però des d'aquest any van estar ocupats amb la penetració àrab i segurament no van poder trametre cap ajuda (suposant que donessin suport a la rebel·lió). També es tracte l'apel·lació del Marcià, deposat cap al 625 per les intrigues del seu rival Habenci o Aventius (que el va acusar de ser deshonest per tenir una esclava anomenada Ustària com auxiliar i per mantenir relacions sexuals amb una dama anomenada Bonella, de fetilleria, de parlar malament del rei i de consultar a l'endevina Simplícia sobre el futur del rei i el seu propi). El Concili va restablir a Marcià en el seu rang de bisbe però no va examinar a fons el cas i no li retornar la seu, que momentàniament va quedar a poder d'Habenci. Finalment el Concili va considerar inconvenient que els bisbes formessin part dels tribunals que condemnessin als rebels, car no havien de vessar la sang ni tan sols dels traïdors. Aquesta posició significaria un suport subjectiu a la rebel·lió i indicaria que el clero en general no era hostil a Suintila, ni molt favorable a Sisenand. A part de les disposicions sobre els jueus, Sisenand va efectuar diverses concessions al clero: Dret a examinar prèviament les reclamacions. vigilància de nobles i jutges i exempció d'impostos als clergues. És evident que tractava de guanyar-se el seu favor. El 634 es va celebrar un Sínode a Sevilla, del qual es tenen escasses notícies, però que en tot cas va tocar temes de poca incidència política. El rei tenia una notable amistat amb un sacerdot toledà anomenat Gerontius, qui, gràcies al suport reial, es va atrevir a enfrontar-se amb el bisbe metropolità Just (633 a 636), però després va patir un "càstig diví" (potser després de la mort del rei). Sisenand va morir a Toledo de mort natural el 12 de març del 636 i el succeí Khíntila. (ca)
- Sisenand také Sisinand (španělsky Sisenando, latinsky Sisenadus) (605? - 12. března 636 Toledo) byl vizigótský král Hispánie, Septimánie a Galicie v letech 631-636. Před rokem 631 byl knížetem v Septimánii a vysoce postavený vizigótský šlechtic. Po snahách jeho předchůdce Suintily, který se snažil posílit svou autoritu proti šlechtě a církvi tím, že jim odebíral privilegia, rozpoutal Sisenand proti němu povstání, během něhož k němu zběhl i Suintilův bratr generál Geila. Sisenand požádal o pomoc také franského krále Dagoberta I. z Neustrie, kterému postižení šlechtici za pomoc zaplatili zlatem. Společně pak Suintilu u bran Zaragozy porazili. Po té nechal Sisenand Suintilu exkomunikovat a zároveň si uzurpoval trůn pro sebe. Následně na se nechal zvolit legitimním králem Vizigótů. Během koncilu, kterému předsedal biskup Isidor ze Sevilly, byly sjednány nové výhody pro krále, kdo se proti němu postavil, měl být odsouzen k trestu smrti, exkomunikován a odsouzen k věčnému zatracení. Během jednání se mu nepodařilo získat dědičné právo na trůn. Koncil rozhodl, že příští král bude i nadále volen šlechtou a biskupy z vlastních řad. Během své vlády byl tyran, napáchal mnoho trestných činů, nepravosti a přitom hromadil bohatství na úkor chudých, k tomu ještě zrušil veškeré daně kléru. Toto se poddaným Vizigótům nelíbilo a tak v polovině roku 632 došlo k pokusu o převrat, který vedl Judilla. Převrat se nezdařil a Judilla byl později zabit. Sisenand zemřel přirozenou smrtí 12. března 636 v Toledu. Novým králem byl biskupy zvolen Chintila. (cs)
- Sisenand († 12. März 636) war vom 26. März 631 bis zum 12. März 636 König der Westgoten. Sisenand unternahm einen erfolgreichen Aufstand gegen seinen Vorgänger Suinthila. Dabei wurde er von einem Heer des mit ihm verbündeten Frankenkönigs Dagobert I. unterstützt. Suinthila wollte kämpfen, wurde jedoch bei Saragossa, bevor es zur Schlacht kam, von seinen Anhängern verlassen und musste abdanken. Unmittelbar danach wurde Sisenand in Saragossa zum König gewählt. Offenbar handelte es sich um eine weitverbreitete Adelsverschwörung gegen Suinthila, der sich durch eine antiaristokratische Politik missliebig gemacht hatte. Sisenand ließ seine Machtübernahme durch das 633 einberufene 4. Konzil von Toledo sanktionieren, das den Thronwechsel mit angeblichen Übeltaten Suinthilas rechtfertigte. Die Abdankung Suinthilas wurde dabei so dargestellt, als hätte er seine Fehler eingesehen und daraufhin freiwillig abgedankt. Damit vermieden die Bischöfe, durch ausdrückliche Zustimmung zur gewaltsamen Absetzung eines Königs einen Präzedenzfall zu schaffen. Sisenands Herrschaftszeit verlief relativ ruhig. Er gründete keine Dynastie; vermutlich hatte er keine thronfolgefähigen Kinder. (de)
- Sisenando (¿? – 12 de marzo de 636) fue el vigesimosexto rey de los visigodos en Hispania entre 631 y 636. (es)
- Sisenando (latinez: Sisenandus; ?-636ko martxoaren 12) Hispaniako hogeita seigarren errege bisigodoa izan zen, 631 eta 636 artean. Septimaniako dukea zenean, Sisenandok Suintila tronutik kentzen lagundu zuen, Tarraconensis konkistatuz, Neustriako Dagoberto I.a frankoaren laguntzarekin. Egileren batzuk, iturrietatik, herritar xumeen artean Suintilaganako nolabaiteko sinpatia eta nobleen artean errege honenganako oposizioa ebazten dute. Inongo zalantzarik gabe, kontrako alderdikoek Suintilak proposatutako zenbait lege baliatu zituzten, herritarrentzat onak baina noble, aristokrata eta lurjabe handientzat kaltegarriak zirenak, euren matxinada aukerak handitzeko. Guzti hau gora-behera, bere unean Witerikok ezarri zuen joera oso ahuldua zegoen errege honen gobernu kaxkarragatik, eta ziur asko bere erorketaren ondoren etorri ziren garbiketengatik. Dirudienez, Suintilak buruzagi militarren babesa zuen, eta bere inguruan dukeek eta kondeek zioten etsaitasuna ez zela erabatekoa, bere inguruan jendearen beharrezko babesik ez baitzuten. Suintilaren aurkako nobleziak errege hau euren kabuz tronutik kentzea ezinezkotzat jo zuen eta 630ean azpijokoan parte hartzen ari zen nobleetako bat bidali zuen, Sisenando izenekoa, Septimaniako dukea zena, Neustriako erregea zen Dagoberto I.aren gortera, euren nahietarako balio zezakeen armada bat eskatzera. Ordainsari bezala, urrezko erretilu bat (Flavio Aezioek Turismundo erregeari 451. urtean eman ziona) eta 200.000 eskaini zituzten. Armada Toulousen batu zen 631n. Handik gutxira Zaragoza konkistatu zen ia borrokarik egin barik, Septimania matxinatu egin zen eta erabaki barik zeuden nobleak matxinatuei batu zitzaizkien erregearen tropen aurka. Erregearen anaia zen bera ere matxinatu zen. Matxinadaren bizkortasunak Suintila tronua utzi eta ihes egitera behartu zuen. Matxinatuak hiriburua zen Toledora abiatu ziren, non Sisenando izendatu zuten errege martxoak 26an. Suintila harrapatua eta bi urtez kartzelatua izan zen, ondoren, bere emaztea eta seme-alabekin batera erbesteratua izateko, 634an modu naturalean hil zelarik. Sisenandok aurreko erregearen aldekoen zenbait matxinadari aurre egin behar izan zien, batez ere Betikan. Geila izan zen matxinatu berri hauen liderra, kleroaren zati batek ere babesten zituena, gerra zibil bat sortu zuena. Sisenandok, berriz ere, Dagobertoren laguntzarekin kontrolatu zuen egoera, matxinatuak garaituz. Toledoko IV. kontzilioa deitu zuen Isidoro Sibiliakoaren zuzendaritzapean, non lege bildumak proposatu ziren, zibil zein eklesiastikoak, lehenen artean Liber Iudiciorum edo Foru Juzgoa aipa daitekeelarik, eta, bigarrenei dagokienez, Elizaren diziplina eta administrazioari buruzko hogeita bederatzi kanon. Bere asmoa, erregeari indar handiagoa eta godoen arrazari egonkortasuna ematea zen, non Sisenandoren hautaketa berretsi zen, Suintila bere krimenengatik, bidegabekeriengatik eta behartsuen kontura bildu zituen aberastasunengatik tirano izendatu zuten. Klerikoak karga eta zerga orotatik aske utzi ziren, erregeari eginiko leialtasun zina betetzen ez zutenentzako, edo haren aurka matxinatzen zirenentzako zigorrak ezarri ziren, honekin, Sisenando beraren eredua jarraitzea eragozteko asmoz. Gainera, Geila erbesteratua izan zen, eta bere ondasunak konfiskatuak. Sisenando, errege moderatu, onbera, zuzen eta errukitsu bat izatera konprometitu zen. Erregearen aurka armak hartzen zituzten klerikoak zigortu ziren, nortzuk monasterio batera bidaliko ziren euren penitentzia egin zezaten. Klerikoek Hispaniatik kanpo mezu sekretuak bidaltzea debekatu zen. Ziur asko kleroak, matxinatuen eta atzerriko botereren baten arteko aliantza bat adostu zuen. Matxinatzen zen edonork, kleriko zein noble, desterru eta eskumikatze zigorra jasango zuen. Tronurako oinordekotzari dagokionez, ez zion inongo kontzesiorik egin herentziazko oinordekotzari. Hala, ordutik aurrera ere, erregeak handiki eta gotzainek aukeratuko zituzten. Gotzainen jokaerak, dirudienez, anatemizazio bat baino gehiago, Sisenandok Suintilarekin egin zuenak 632an kontzilioa 633 arte matxinadagatik atzeratu zuen krisi bat eragin zuen. Iturri literario bakar baten ere aipatzen ez den arren, Meridan eta Granadan eginiko bi txanpon daude, Iudila Rex idazkuna dutenak, Sisenandoren erregealdian eginak izan zirela suposatuz. Bestaldetik, hirurogeita hamabosgarren kanonak eta kontzilioaren ospakizunean atzeratzeak Iudila tronua usurpatzen saiatzea azal lezakete. Sisenando Toledon hil zen 636an eta bere oinordekoa Txintila izan zen. (eu)
- Sisenand (Spanish, Galician, and Portuguese: Sisenando; Latin: Sisenandus) (c. 605 – 12 March 636) was a Visigothic King of Hispania, Septimania and Galicia from 631 to 636. (en)
- Sisenand (en espagnol Sisenando) est roi wisigoth d'Hispanie et de Septimanie de 631 à 636. (fr)
- Sisenando dei Visigoti, Sisenando, anche in spagnolo, in catalano e in portoghese (605 circa – Toledo, 12 marzo 636), è stato Re dei Visigoti dal 631 al 636. (it)
- Sisenand (ook wel Sisinand) was koning van de Visigoten van 631 tot en met 635 of 636. Hij was de opvolger van Swinthila die hij met de hulp van de Frankische koning Dagobert I verdreef. Kort na de machtsgreep riep Sisenand het vierde concilie van Toledo samen. Niet alleen werd op dit concilie zijn staatsgreep gelegitimeerd (besloten werd Swinthila en diens zonen te verbannen), tevens werd een aantal aanpassingen in het burgerlijke en kerkelijke recht aangenomen. De geestelijkheid zou voortaan vrijgesteld worden van het betalen van belastingen en de koning zou in het vervolg gekozen worden door de edelen en de bisschoppen. De afzetting van een rechtmatig gekozen vorst werd nadrukkelijk verboden. In 636 overleed Sisenand in Toledo. Zijn opvolger was Chintila: een zoon van Swinthila. (nl)
- Сисенанд (умер 12 марта 636) — король вестготов в 631—636 годах. (ru)
- Sisenando (m. 636) foi rei dos visigodos entre 631 e 636. Sisenando ajudou a destronar Suíntila, com a ajuda de Dagoberto da Nêustria, em troca de uma bandeja de ouro de quinhentas libras de peso, e subiu ao trono em 631. Convocou o IV Concílio de Toledo no qual se formularam colecções de Leis, tanto civis quanto eclesiásticas, citando entre as primeiras o famoso Forum iudiciorum (foro dos juízes ou código visigótico), e entre as segundas 29 cânones relativos à disciplina e à administração da Igreja. Os clérigos foram declarados isentos de impostos e taxas, previram-se punições para quem faltasse aos juramentos de lealdade para com o rei ou se revoltassem contra ele (à imagem do que fizera o próprio Sisenando). Quanto à forma de sucessão o concílio foi taxativo: a coroa seria atribuída por eleição, tendo por votantes os aristocratas e os bispos. O reinado de Sisenando viveu uma crise provocada pela rebelião de Iudila, o que provocou o atraso na reunião do concílio até finais de 633. Apesar de a revolta não vir mencionada em qualquer fonte literária, existem duas moedas cunhadas en Mérida e na região de Ilíberis (actualmente Granada) com a inscrição Iudila Rex. Da mesma forma, o cânone 75 e a demora no início do concílio poderiam ser explicados se Iudila tivesse tentado usurpar o trono. Sisenando morreu em Toledo em 636, e sucedeu-lhe Quintila. (pt)
- Sisenand lub Sisinand, a w hiszpańskim, galicyjskim i portugalskim Sisenando (? - marzec 636) – król Wizygotów w latach 631 - 636. Dzięki wsparciu udzielonemu przez króla Franków Dagoberta I, objął tron jako przywódca buntu przeciwko dotychczasowemu królowi, Swintili. O jego panowaniu wiadomo bardzo niewiele. Jedyna pewna informacja dotyczy synodu Kościoła Wizygockiego, który odbył się w Toledo w roku 636. Poświęcony był on sprawom kościelnym oraz dotyczącym nauki, dyscypliny i liturgii. Na soborze tym Sisenand doprowadził do uchwalenia tzw. siedemdziesiątego piątego kanonu, którego celem było uregulowanie zasad sukcesji, przez co umocnił władzę królewską Wizygotów. Doprowadził również do uznania swego poprzednika za tyrana, ekskomunikowania go i konfiskaty wszystkich jego włości. Sisenand zmarł w niewyjaśnionych okolicznościach w marcu 636 w Toledo, a jego następcą został Chintila. (pl)
- Сісена́нд (Sisinanþs; близько 605 — 12 березня 636) — король вестготів в Іспанії та Септиманії у 631—636. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Sisenando (¿? – 12 de marzo de 636) fue el vigesimosexto rey de los visigodos en Hispania entre 631 y 636. (es)
- Sisenand (Spanish, Galician, and Portuguese: Sisenando; Latin: Sisenandus) (c. 605 – 12 March 636) was a Visigothic King of Hispania, Septimania and Galicia from 631 to 636. (en)
- Sisenand (en espagnol Sisenando) est roi wisigoth d'Hispanie et de Septimanie de 631 à 636. (fr)
- Sisenando dei Visigoti, Sisenando, anche in spagnolo, in catalano e in portoghese (605 circa – Toledo, 12 marzo 636), è stato Re dei Visigoti dal 631 al 636. (it)
- Сисенанд (умер 12 марта 636) — король вестготов в 631—636 годах. (ru)
- Сісена́нд (Sisinanþs; близько 605 — 12 березня 636) — король вестготів в Іспанії та Септиманії у 631—636. (uk)
- Sisenand fou rei dels visigots del 631 al 636. Quan era duc de la Narbonesa o Septimània es rebel·là contra el rei Suintila amb ajut del rei dels francs Dagobert I i el destronà (631), després d'haver envaït la Tarraconense fins a Saragossa amb l'ajuda d'un exèrcit tolosà. Sembla probable que hi hagués alguna oposició a la proclamació d'un rei amb el suport dels francs i al lliurament de la preada corona als francs. Part de la noblesa visigoda i hispano-romana, i sobretot el clero, va participar en les conspiracions que molt aviat va iniciar Geila, el germà de Suintila, contra el nou rei. (ca)
- Sisenand také Sisinand (španělsky Sisenando, latinsky Sisenadus) (605? - 12. března 636 Toledo) byl vizigótský král Hispánie, Septimánie a Galicie v letech 631-636. Před rokem 631 byl knížetem v Septimánii a vysoce postavený vizigótský šlechtic. Po snahách jeho předchůdce Suintily, který se snažil posílit svou autoritu proti šlechtě a církvi tím, že jim odebíral privilegia, rozpoutal Sisenand proti němu povstání, během něhož k němu zběhl i Suintilův bratr generál Geila. Sisenand požádal o pomoc také franského krále Dagoberta I. z Neustrie, kterému postižení šlechtici za pomoc zaplatili zlatem. Společně pak Suintilu u bran Zaragozy porazili. Po té nechal Sisenand Suintilu exkomunikovat a zároveň si uzurpoval trůn pro sebe. Následně na se nechal zvolit legitimním králem Vizigótů. Během konc (cs)
- Sisenand († 12. März 636) war vom 26. März 631 bis zum 12. März 636 König der Westgoten. Sisenand unternahm einen erfolgreichen Aufstand gegen seinen Vorgänger Suinthila. Dabei wurde er von einem Heer des mit ihm verbündeten Frankenkönigs Dagobert I. unterstützt. Suinthila wollte kämpfen, wurde jedoch bei Saragossa, bevor es zur Schlacht kam, von seinen Anhängern verlassen und musste abdanken. Unmittelbar danach wurde Sisenand in Saragossa zum König gewählt. Offenbar handelte es sich um eine weitverbreitete Adelsverschwörung gegen Suinthila, der sich durch eine antiaristokratische Politik missliebig gemacht hatte. (de)
- Sisenando (latinez: Sisenandus; ?-636ko martxoaren 12) Hispaniako hogeita seigarren errege bisigodoa izan zen, 631 eta 636 artean. Septimaniako dukea zenean, Sisenandok Suintila tronutik kentzen lagundu zuen, Tarraconensis konkistatuz, Neustriako Dagoberto I.a frankoaren laguntzarekin. Sisenando Toledon hil zen 636an eta bere oinordekoa Txintila izan zen. (eu)
- Sisenand lub Sisinand, a w hiszpańskim, galicyjskim i portugalskim Sisenando (? - marzec 636) – król Wizygotów w latach 631 - 636. Dzięki wsparciu udzielonemu przez króla Franków Dagoberta I, objął tron jako przywódca buntu przeciwko dotychczasowemu królowi, Swintili. Sisenand zmarł w niewyjaśnionych okolicznościach w marcu 636 w Toledo, a jego następcą został Chintila. (pl)
- Sisenando (m. 636) foi rei dos visigodos entre 631 e 636. Sisenando ajudou a destronar Suíntila, com a ajuda de Dagoberto da Nêustria, em troca de uma bandeja de ouro de quinhentas libras de peso, e subiu ao trono em 631. Quanto à forma de sucessão o concílio foi taxativo: a coroa seria atribuída por eleição, tendo por votantes os aristocratas e os bispos. Sisenando morreu em Toledo em 636, e sucedeu-lhe Quintila. (pt)
- Sisenand (ook wel Sisinand) was koning van de Visigoten van 631 tot en met 635 of 636. Hij was de opvolger van Swinthila die hij met de hulp van de Frankische koning Dagobert I verdreef. Kort na de machtsgreep riep Sisenand het vierde concilie van Toledo samen. Niet alleen werd op dit concilie zijn staatsgreep gelegitimeerd (besloten werd Swinthila en diens zonen te verbannen), tevens werd een aantal aanpassingen in het burgerlijke en kerkelijke recht aangenomen. De geestelijkheid zou voortaan vrijgesteld worden van het betalen van belastingen en de koning zou in het vervolg gekozen worden door de edelen en de bisschoppen. De afzetting van een rechtmatig gekozen vorst werd nadrukkelijk verboden. (nl)
|