| dbo:abstract
|
- Rhythm changes, en el jazz, és una progressió d'acords de 32 compassos, amb la mateixa estructura que Georges Gershwin va utilitzar a la cançó "". La progressió utilitza una estructura AABA, en què la secció A es basa en repeticions de la seqüència d'acords I-VI-ii-V (o variants com iii-VI-ii-V), i la secció B és un cicle de dominants per extensió amb el patró III7-VI7-II7-V7, al qual es pot afegir a vegades acords de pas. Aquesta estructura, "un dels vehicles més habituals per a la improvisació" constitueix la base de nombroses composicions de jazz (generalment de ritme ràpid) i fou molt popular entre els músics de swing i bebop. (ca)
- En el jazz, rhythm changes hace referencia a una progresión de acordes con la misma estructura que George Gershwin introdujo en su tema "I Got Rhythm". Este cliché, "uno de los vehículos de improvisación más comunes", constituye la base de las composiciones jazzísticas, y se popularizó en la época del swing: Puede encontrarse en el tema "Shoeshine Boy" (Lester Young con Count Basie, 1936) o en un clásico como "", escrita por Duke Ellington en 1940; también puede escucharse en la composición de Charlie Christian, "Seven Come Eleven", en el tema de Charlie Parker "Salt Peanuts", y en el de Thelonious Monk, "", entre otros muchos. (es)
- Rhythm changes are a common 32-bar chord progression in jazz, originating as the chord progression for George Gershwin's "I Got Rhythm". The progression is in AABA form, with each A section based on repetitions of the ubiquitous I–vi–ii–V sequence (or variants such as iii–vi–ii–V), and the B section using a circle of fifths sequence based on III7–VI7–II7–V7, a progression which is sometimes given passing chords. This pattern, "one of the most common vehicles for improvisation," forms the basis of countless (usually uptempo) jazz compositions and was popular with swing-era and bebop musicians. For example, it is the basis of Duke Ellington's "Cotton Tail" as well as Charlie Christian's "Seven Come Eleven," Dizzy Gillespie's "Salt Peanuts," and Thelonious Monk's "Rhythm-a-Ning". The earliest known use of rhythm changes was by Sidney Bechet in his September 15, 1932 recording of "Shag" with his "New Orleans Feetwarmers" group. (en)
- Un anatole est une succession d'accords musicaux. Ce terme, dont l'origine serait le surnom autrefois donné aux squelettes dans les facultés de médecine, est principalement utilisé dans le jazz. Il désigne couramment soit une forme musicale de 32 mesures, soit (plus fréquemment) une progression d'accords sur 2 mesures, appelée cellule-anatole. (fr)
- De term rhythm changes staat voor een akkoordenschema dat overeenkomt met, of gebaseerd is op de akkoorden van het stuk I Got Rhythm van George Gershwin, geschreven in 1930 voor de musical Girl Crazy. Het is een standaardvorm in de jazzmuziek en wordt in veel jazzcomposities toegepast. Het is naast de jazzblues een van de meest populaire improvisatie-schema's onder jazzmusici. (nl)
- Il termine anatole (la cui etimologia è incerta) designa una struttura formale tipica del jazz, meglio nota col nome di rhythm changes: si tratta della struttura accordale del noto standard intitolato I Got Rhythm di George Gershwin, in voga negli anni trenta, quando il jazz era essenzialmente una musica da ballo. (it)
- No jazz, rhythm changes faz referência a uma progressão de acordes com a mesma estrutura. São padrões do tipo AABA dividida em quatro seções de oito compassos em cada, que o compositor George Gershwin introduziu na canção "I Got Rhythm". Um dos veículos de improvisação mais comuns, constitui a base das canções jazzísticas e popularizou-se na época do swing. Pode encontrar no tema "Shoeshine Boy" (Lester Young com Count Basie, 1936) ou num clássico como "Cotton Tail", escrita por Duke Ellington em 1940; também pode escutar na composição de Charlie Christian "Seven Come Elevem", no tema de Charlie Parker "Salt Peanuts" e no de Thelonious Monk, "Rhythm-a-Ning", entre outros muitos. (pt)
|
| rdfs:comment
|
- Rhythm changes, en el jazz, és una progressió d'acords de 32 compassos, amb la mateixa estructura que Georges Gershwin va utilitzar a la cançó "". La progressió utilitza una estructura AABA, en què la secció A es basa en repeticions de la seqüència d'acords I-VI-ii-V (o variants com iii-VI-ii-V), i la secció B és un cicle de dominants per extensió amb el patró III7-VI7-II7-V7, al qual es pot afegir a vegades acords de pas. Aquesta estructura, "un dels vehicles més habituals per a la improvisació" constitueix la base de nombroses composicions de jazz (generalment de ritme ràpid) i fou molt popular entre els músics de swing i bebop. (ca)
- En el jazz, rhythm changes hace referencia a una progresión de acordes con la misma estructura que George Gershwin introdujo en su tema "I Got Rhythm". Este cliché, "uno de los vehículos de improvisación más comunes", constituye la base de las composiciones jazzísticas, y se popularizó en la época del swing: Puede encontrarse en el tema "Shoeshine Boy" (Lester Young con Count Basie, 1936) o en un clásico como "", escrita por Duke Ellington en 1940; también puede escucharse en la composición de Charlie Christian, "Seven Come Eleven", en el tema de Charlie Parker "Salt Peanuts", y en el de Thelonious Monk, "", entre otros muchos. (es)
- Un anatole est une succession d'accords musicaux. Ce terme, dont l'origine serait le surnom autrefois donné aux squelettes dans les facultés de médecine, est principalement utilisé dans le jazz. Il désigne couramment soit une forme musicale de 32 mesures, soit (plus fréquemment) une progression d'accords sur 2 mesures, appelée cellule-anatole. (fr)
- De term rhythm changes staat voor een akkoordenschema dat overeenkomt met, of gebaseerd is op de akkoorden van het stuk I Got Rhythm van George Gershwin, geschreven in 1930 voor de musical Girl Crazy. Het is een standaardvorm in de jazzmuziek en wordt in veel jazzcomposities toegepast. Het is naast de jazzblues een van de meest populaire improvisatie-schema's onder jazzmusici. (nl)
- Il termine anatole (la cui etimologia è incerta) designa una struttura formale tipica del jazz, meglio nota col nome di rhythm changes: si tratta della struttura accordale del noto standard intitolato I Got Rhythm di George Gershwin, in voga negli anni trenta, quando il jazz era essenzialmente una musica da ballo. (it)
- Rhythm changes are a common 32-bar chord progression in jazz, originating as the chord progression for George Gershwin's "I Got Rhythm". The progression is in AABA form, with each A section based on repetitions of the ubiquitous I–vi–ii–V sequence (or variants such as iii–vi–ii–V), and the B section using a circle of fifths sequence based on III7–VI7–II7–V7, a progression which is sometimes given passing chords. (en)
- No jazz, rhythm changes faz referência a uma progressão de acordes com a mesma estrutura. São padrões do tipo AABA dividida em quatro seções de oito compassos em cada, que o compositor George Gershwin introduziu na canção "I Got Rhythm". Um dos veículos de improvisação mais comuns, constitui a base das canções jazzísticas e popularizou-se na época do swing. (pt)
|