[go: up one dir, main page]

An Entity of Type: person, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Luigi Ferdinando Tagliavini (7 October 1929 in Bologna – 11 July 2017 in Bologna), was an Italian organist, harpsichordist, musicologist and composer.

Property Value
dbo:abstract
  • Luigi Ferdinando Tagliavini (Bolonya, 7 d'octubre de 1929 - Bolonya, 11 de juliol de 2017) fou un organista, clavicembalista, musicòleg i compositor italià. Luigi Ferdinando Tagliavini va estudiar orgue, piano i composició amb Riccardo Nielsen al Conservatori Giovanni Battista Martini de Bolonya i al Conservatori de París amb Marcel Dupré. Es va llicenciar a la Universitat de Pàdua el 1951 amb una dissertació sobre els textos de les cantates sagrades de Johann Sebastian Bach; va ensenyar orgue al Conservatori de Bolonya on va ocupar el càrrec de bibliotecari; esdevingué posteriorment professor d'orgue al Conservatori Monteverdi de Bolzano. Va ser designat per impartir història de la música a la Universitat de Parma i el 1971 va ser nomenat professor i director de l'Institut de Musicologia de la Universitat de Friburg (Suïssa). Va ser professor convidat a diverses universitats dels EUA; Va ser àmpliament actiu com a organista de concerts a Itàlia i a l'estranger. Juntament amb Liuwe Tamminga va ser nomenat organista a la basílica de Sant Petroni a Bolonya. Juntament amb Renato Lunelli va fundar la revista "L'organo" el 1960, va continuar juntament amb Oscar Mischiati i continua funcionant fins quasi el final de la seva vida. Va ensenyar regularment als cursos d'estiu a Haarlem, Països Baixos i al curs "l'Acadèmia de música d'orgue" a Pistoia (Toscana). Juntament amb Marie Claire Alain, i Gustav Leonhardt, va contribuir considerablement a la redescoberta i promoció de la pràctica d'actuació històrica sobre l'orgue barroc i també el clavicèmbal. Juntament amb el seu bon amic i col·lega Oscar Mischiati, es considera que va ser el primer promotor del moviment històric d'orgues a Itàlia. Aquest moviment estava i es preocupa de la restauració d'òrgues històrics mitjançant mètodes i tècniques antigues, restablint el valor original dels instruments i permetent apreciar-los. Algunes de les restauracions guiades pel moviment, en particular les dels dos orgues de la Basílica Sant Petroni de Bolonya, una (1471–75) de Lorenzo da Prato i (1531) Giovan Battista Fachinetti, i l'altra (1596) de Baldassarre Malamini, han contribuït a una nova consciència dels orgues històrics a Itàlia i a una nova consciència del seu extraordinari valor. Entre els organitzadors de concerts més reeixits de la seva generació, no només va actuar en els orgues més importants d'Itàlia, sinó també en altres llocs d'Europa. Va fer diversos enregistraments i va rebre diversos premis, entre els quals el "Premio della discografia italiana", el "Schallplattenpreis Phono-Akademie der Deutschen", la distinció "Choc de la musique" del CD dedicat a Andrea Gabrieli i Giovanni Gabrieli realitzat amb Liuwe Tamminga als orgues de Sant Petroni i el "Premio Antonio Vivaldi" i el "Premio Massimo Mila". Entre els honors que se li han atorgat destaquen el "Tiroler Adler-Orden" en or que es va conferir a Innsbruck el 1982, un doctorat honorífic en música de la Universitat d'Edimburg, una beca honoraria del "Royal College of Organists" de Londres el 1996, un títol honorífic per la Universitat de Bolonya en les disciplines de les arts, la música i l'entreteniment el 1999, i un doctorat honoris causa en música sacra de l'Institut Pontifici de Música Sacra de Roma (2011). Durant la seva vida va reunir una col·lecció única d'instruments musicals des del segle xvi fins al XX. Es tracta d'uns 70 instruments, la meitat dels quals són de la família dels clavicèmbals. Les altres no només inclouen clavicordi, pianos i orgues, sinó també instruments de vent i instruments musicals automàtics. La col·lecció, junt amb una gran biblioteca, va fer donació recentment a la Fundació de la Cassa di Risparmio de Bolonya i es mostra als edificis i a l'oratori de l'Església de San Colombano, Bolonya. Els objectius del regal, perpetuar, mostrar i ampliar la col·lecció, es combinen amb instal·lacions d'estudi a la biblioteca, visites guiades a la col·lecció, un programa continuat de restauració i conservació dels instruments al taller del local, conferències sobre temes relacionats i concerts als instruments. Els instruments més importants inclouen un espineta del 1540 atribuït a Alesandro Trasuntino, un clavicèmbal de Giovanni Battista Giusti de 1679, un clavicèmbal de Fabio da Bologna de 1686 i una combinació d'un clavicèmbal i un piano amb dos teclats, un per als martells, l'altra per la plectre, de Giovanni Ferrini de 1746. Va participar sovint a jurats per a concursos nacionals i estrangers, per exemple, el 1991 i el 1994, quan va ser membre del jurat del Concurs International Orgel al Festival de Música Antiga de Bruges. Va escriure nombrosos treballs en el camp de la musicologia, va ser membre de l'Acadèmia Nacional de Santa Cecília i va publicar edicions crítiques de les obres de Girolamo Frescobaldi, i Wolfgang Amadeus Mozart. (ca)
  • Luigi Ferdinando Tagliavini (* 7. Oktober 1929 in Bologna; † 11. Juli 2017 ebenda) war ein italienischer Organist, Cembalist und Musikwissenschaftler. (de)
  • Luigi Ferdinando Tagliavini (7 October 1929 in Bologna – 11 July 2017 in Bologna), was an Italian organist, harpsichordist, musicologist and composer. (en)
  • Luigi Ferdinando Tagliavini (Bologne, 7 octobre 1929 – Bologne, 11 juillet 2017), est un organiste, claveciniste, musicologue et compositeur italien. (fr)
  • ルイジ・フェルディナンド・タリアヴィーニ(Luigi Ferdinando Tagliavini, 1929年10月7日 - 2017年7月11日)は、イタリア出身の鍵盤楽器奏者、音楽学者。 ボローニャ出身。地元の音楽院でピアノ、オルガンと作曲を学び、パリ音楽院でもマルセル・デュプレにオルガンを教わった。1951年にパドヴァ大学に於いてヨハン・ゼバスティアン・バッハのカンタータの研究で音楽学の博士号を取得。1952年から地元の音楽院でオルガンの講師を務め、1954年からボルツァーノ音楽院に転任。1964年にはパルマ音楽院の教授となり、1965年からはフライブルク音楽大学でも音楽学の講義を受け持った。 ボローニャにて没。 (ja)
  • Luigi Ferdinando Tagliavini (Bologna, 7 ottobre 1929 – Bologna, 11 luglio 2017) è stato un organista, clavicembalista, musicologo e compositore italiano. (it)
  • Luigi Ferdinando Tagliavini (Bologna, 7 oktober 1929 – aldaar, 11 juli 2017) was een Italiaans organist, klavecinist, componist en muziekpedagoog. (nl)
  • Luigi Ferdinando Tagliavini (ur. 7 października 1929 w Bolonii, zm. 11 lipca 2017 tamże) – włoski klawesynista, organista i muzykolog. (pl)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 42185777 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 7946 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1121726585 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
schema:sameAs
rdf:type
rdfs:comment
  • Luigi Ferdinando Tagliavini (* 7. Oktober 1929 in Bologna; † 11. Juli 2017 ebenda) war ein italienischer Organist, Cembalist und Musikwissenschaftler. (de)
  • Luigi Ferdinando Tagliavini (7 October 1929 in Bologna – 11 July 2017 in Bologna), was an Italian organist, harpsichordist, musicologist and composer. (en)
  • Luigi Ferdinando Tagliavini (Bologne, 7 octobre 1929 – Bologne, 11 juillet 2017), est un organiste, claveciniste, musicologue et compositeur italien. (fr)
  • ルイジ・フェルディナンド・タリアヴィーニ(Luigi Ferdinando Tagliavini, 1929年10月7日 - 2017年7月11日)は、イタリア出身の鍵盤楽器奏者、音楽学者。 ボローニャ出身。地元の音楽院でピアノ、オルガンと作曲を学び、パリ音楽院でもマルセル・デュプレにオルガンを教わった。1951年にパドヴァ大学に於いてヨハン・ゼバスティアン・バッハのカンタータの研究で音楽学の博士号を取得。1952年から地元の音楽院でオルガンの講師を務め、1954年からボルツァーノ音楽院に転任。1964年にはパルマ音楽院の教授となり、1965年からはフライブルク音楽大学でも音楽学の講義を受け持った。 ボローニャにて没。 (ja)
  • Luigi Ferdinando Tagliavini (Bologna, 7 ottobre 1929 – Bologna, 11 luglio 2017) è stato un organista, clavicembalista, musicologo e compositore italiano. (it)
  • Luigi Ferdinando Tagliavini (Bologna, 7 oktober 1929 – aldaar, 11 juli 2017) was een Italiaans organist, klavecinist, componist en muziekpedagoog. (nl)
  • Luigi Ferdinando Tagliavini (ur. 7 października 1929 w Bolonii, zm. 11 lipca 2017 tamże) – włoski klawesynista, organista i muzykolog. (pl)
  • Luigi Ferdinando Tagliavini (Bolonya, 7 d'octubre de 1929 - Bolonya, 11 de juliol de 2017) fou un organista, clavicembalista, musicòleg i compositor italià. Luigi Ferdinando Tagliavini va estudiar orgue, piano i composició amb Riccardo Nielsen al Conservatori Giovanni Battista Martini de Bolonya i al Conservatori de París amb Marcel Dupré. Es va llicenciar a la Universitat de Pàdua el 1951 amb una dissertació sobre els textos de les cantates sagrades de Johann Sebastian Bach; va ensenyar orgue al Conservatori de Bolonya on va ocupar el càrrec de bibliotecari; esdevingué posteriorment professor d'orgue al Conservatori Monteverdi de Bolzano. Va ser designat per impartir història de la música a la Universitat de Parma i el 1971 va ser nomenat professor i director de l'Institut de Musicologia (ca)
rdfs:label
  • Luigi Ferdinando Tagliavini (ca)
  • Luigi Ferdinando Tagliavini (de)
  • Luigi Ferdinando Tagliavini (fr)
  • Luigi Ferdinando Tagliavini (it)
  • Luigi Ferdinando Tagliavini (en)
  • ルイジ・フェルディナンド・タリアヴィーニ (ja)
  • Luigi Ferdinando Tagliavini (nl)
  • Luigi Ferdinando Tagliavini (pl)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License