| dbo:abstract
|
- Carl Adolf Martienssen (Güstrow, 6 de desembre de 1881 - Berlín, 1955) Va ser un pianista i educador musical alemany. Martienssen provenia d'una nombrosa família agrícola, que aparentment només va emigrar a Mecklenburg en la generació del seu pare, el comerciant Gottlieb Martienssen. Carl Adolf Martienssen era un fill petit dels seus pares, va assistir a l'escola de la catedral de Güstrow i va rebre la primera formació musical en teoria, orgue i piano de Johannes Schondorf a la seva ciutat natal. Després de graduar-se a la secundària, Martienssen va estudiar composició amb Wilhelm Berger, musicologia amb Hermann Kretzschmar i piano tocant amb l'alumne de Liszt Karl Klindworth a Berlín, així com tocar piano amb l'alumne de Liszt Alfred Reisenauer al Conservatori de Leipzig (actualment Universitat Felix Mendelssohn Bartholdy de Leipzig). També va ser alumne de i Arthur Nikisch. El 1912 Martienssen es va casar amb la professora de veu Franziska Martienssen-Lohmann. El matrimoni, divorciat el 1927, va donar a llum dos fills. (Franziska es va casar amb el cantant i pedagog vocal Paul Lohmann el 1929). Des de 1914, Martienssen va ser professor de piano al conservatori de Leipzig, on va ser nomenat professor el 1932. Després de la "presa del poder" per part dels nacionalsocialistes, havia estat membre del NSDAP des de l'1 de maig de 1933 (número de partit 2.382.346). El 1934, l'Aliança per a la Cultura Alemanya dirigida per Alfred Rosenberg va proposar el seu nomenament com a professor a l'Acadèmia de Música de Berlín, però va rebre el seu nomenament només el 1935 i després com a successor d'Edwin Fischer, que havia demanat l'alta del servei universitari, per concentrar-se en les seves activitats de concert. per poder concentrar-se. Després de la Segona Guerra Mundial, Martienssen va ser professor a l'Acadèmia de Música de Rostock del 1946 al 1950, abans que fos nomenat al Conservatori Estatal de Berlín Oriental el 1950 (avui Hanns Eisler Academy of Music de Berlín). Es va fer conegut, entre altres coses, com a autor d'escrits metòdics. (1930 "La tècnica individual de piano basada en la voluntat creativa del so", 1937 "Metodologia de les lliçons de piano individuals", 1954 "Classes de piano creatives"), que han estat publicades en diverses edicions i com a principal responsable de les precises edicions Urtext de totes les sonates de piano de Joseph Haydn, Wolfgang Amadeus Mozart, Ludwig van Beethoven, les sonatines d'Anton Diabelli, obres menors per a piano de Johann Sebastian Bach i exercicis de piano de Carl Czerny, tots publicats en diverses edicions per l'editor "CF Peters" a Leipzig van ser traslladats al moment. El 1912 va poder redescobrir la cantata de Johann Sebastian Bach "My Heart Swims in the Blood" (BWV 199), que s'havia perdut fins aleshores, això es destaca en la música lèxica de renom. Entre els seus alumnes s'hi troben els compositors Hugo Distler, , o , els directors Sergiu Celibidache i , els pianistes , Carl Seemann, , , Erik Then-Bergh i , així com els organitzadors i directors de corals de l'"església Thomas-Cantor", (St. Thomas Church Leipzig), Kreuz-Cantor (Kreuz-Church Dresden) i (University Church Leipzig), el director de corals de l'Opera de l'estat alemany de Berlín i nombrosos pedagogs de música coneguts com ara , o . (ca)
- Carl Adolf Martienssen (6 December 1881 – 1 March 1955) was a German pianist and music educator. (en)
- Carl Adolf Martienssen (* 6. Dezember 1881 in Güstrow; † 1. März 1955 in Berlin) war ein deutscher Pianist und Musikpädagoge. (de)
- Carl Adolf Martienssen (6 december 1881 in Güstrow - 1 maart 1955 in Berlijn) was een Duits pianist en muziekpedagoog. Carl Adolf Martienssen kreeg les van en die zelf nog bij Franz Liszt had gestudeerd. Carl Adolf Martienssen werd daarom wel "de kleinzoon van Liszt" genoemd. Ook , , Hans Sitt en Arthur Nikisch gaven hem muziekonderwijs. Zelf mocht Carl Adolf Martienssen vanaf 1914 pianoles gaan geven op het conservatorium in Leipzig waar hij in 1933 de titel "Professor" kreeg. Op 1 mei 1933 werd Carl Adolf Martienssen met partijnummer 2.382.346 lid van Adolf Hitlers NSDAP. Prof. Martienssen trachtte meteen munt uit zijn lidmaatschap te slaan en verzocht de nazi-ideoloog Alfred Rosenberg en de fascistische en antisemitische om een leerstoel aan de . Die positie kreeg Martienssen echter pas in 1935 als opvolger van Edwin Fischer. Na de oorlog gaven de communistische machthebbers Prof. Martienssen eerst een onbeduidende functie in Rostock en in 1950 weer een leerstoel aan de "Hochschule für Musik "Hanns Eisler" in Oost-Berlijn. Carl Adolf Martienssen werd bekend om zijn boeken over de methodiek van het pianonderwijs. Hij was ook verantwoordelijk voor de wetenschappelijk verantwoorde heruittgave van alle Klavier-Sonaten van Joseph Haydn, Wolfgang Amadeus Mozart, Ludwig van Beethoven, de Sonatinen van Anton Diabelli, kleinere werken voor klavier van Johann Sebastian Bach en de etudes van Carl Czerny. In 1912 ontdekte Martienssen in een Deense bibliotheek een verdwenen gewaande cantate van Johann Sebastian Bach met de titel "" dat als BWV 199 werd geregistreerd. Een aantal van Martienssens leerlingen werd bekend of zelfs beroemd. Onder hen zijn de componisten Hugo Distler, , en , de dirigenten Sergiu Celibidache en , de Pianisten , Carl Seemann, , en , Organist en Thomas-Kantor Kurt Thomas, Kreuz-Kantor en . Prof. Martienssen onderwees de pedagogen en . Hij ontving in 1916 de Orde voor Kunst en Wetenschap van Mecklenburg-Strelitz in Zilver. (nl)
- Карл Адольф Мартинссен (нем. Carl Adolf Martienssen; 6 декабря 1881, Гюстров — 1 марта 1955, Берлин) — немецкий пианист, музыковед и музыкальный педагог. Окончил Лейпцигскую консерваторию, в 1914—1934 гг. преподавал там же, затем в Берлине: в 1950 г. стал одним из первых профессоров созданной в Восточном Берлине Берлинской Высшей школы музыки. Среди учеников Мартинссена — композиторы Хуго Дистлер, , , пианисты и Виктория Швигликова, музыкальный педагог , музыковед Георг Айсман и др. Мартинссен оставил ценные методические труды: «Индивидуальная техника пианиста» (нем. Die individuelle Klaviertechnik; 1930) и «Творческий подход в преподавании фортепиано» (нем. Schöpferischer Klavierunterricht; 1954). Особый интерес представляет предложенная в первой из этих двух книг типология пианистических дарований: Мартинссен выделяет классический («статический») пианизм, образцом которого может служить Ганс фон Бюлов, романтический («экстатический») пианизм Антона Рубинштейна и экспрессионистский («экспансивный»), свойственный Ферруччо Бузони. Под редакцией Мартинссена вышло важное издание фортепианных сонат Йозефа Гайдна (Франкфурт-на-Майне, 1937). Женой Мартинссена в 1912—1927 гг. была Франциска Мартинссен-Ломан, вокальный педагог. (ru)
- Карл Адольф Мартінсен (нім. Carl Adolf Martienssen; 6 грудня 1881 — 1 березня 1955) — німецький піаніст і педагог. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Carl Adolf Martienssen (6 December 1881 – 1 March 1955) was a German pianist and music educator. (en)
- Carl Adolf Martienssen (* 6. Dezember 1881 in Güstrow; † 1. März 1955 in Berlin) war ein deutscher Pianist und Musikpädagoge. (de)
- Карл Адольф Мартінсен (нім. Carl Adolf Martienssen; 6 грудня 1881 — 1 березня 1955) — німецький піаніст і педагог. (uk)
- Carl Adolf Martienssen (Güstrow, 6 de desembre de 1881 - Berlín, 1955) Va ser un pianista i educador musical alemany. Martienssen provenia d'una nombrosa família agrícola, que aparentment només va emigrar a Mecklenburg en la generació del seu pare, el comerciant Gottlieb Martienssen. Carl Adolf Martienssen era un fill petit dels seus pares, va assistir a l'escola de la catedral de Güstrow i va rebre la primera formació musical en teoria, orgue i piano de Johannes Schondorf a la seva ciutat natal. Després de graduar-se a la secundària, Martienssen va estudiar composició amb Wilhelm Berger, musicologia amb Hermann Kretzschmar i piano tocant amb l'alumne de Liszt Karl Klindworth a Berlín, així com tocar piano amb l'alumne de Liszt Alfred Reisenauer al Conservatori de Leipzig (actualment Unive (ca)
- Carl Adolf Martienssen (6 december 1881 in Güstrow - 1 maart 1955 in Berlijn) was een Duits pianist en muziekpedagoog. Carl Adolf Martienssen kreeg les van en die zelf nog bij Franz Liszt had gestudeerd. Carl Adolf Martienssen werd daarom wel "de kleinzoon van Liszt" genoemd. Ook , , Hans Sitt en Arthur Nikisch gaven hem muziekonderwijs. Na de oorlog gaven de communistische machthebbers Prof. Martienssen eerst een onbeduidende functie in Rostock en in 1950 weer een leerstoel aan de "Hochschule für Musik "Hanns Eisler" in Oost-Berlijn. (nl)
- Карл Адольф Мартинссен (нем. Carl Adolf Martienssen; 6 декабря 1881, Гюстров — 1 марта 1955, Берлин) — немецкий пианист, музыковед и музыкальный педагог. Окончил Лейпцигскую консерваторию, в 1914—1934 гг. преподавал там же, затем в Берлине: в 1950 г. стал одним из первых профессоров созданной в Восточном Берлине Берлинской Высшей школы музыки. Среди учеников Мартинссена — композиторы Хуго Дистлер, , , пианисты и Виктория Швигликова, музыкальный педагог , музыковед Георг Айсман и др. Под редакцией Мартинссена вышло важное издание фортепианных сонат Йозефа Гайдна (Франкфурт-на-Майне, 1937). (ru)
|