| dbo:abstract
|
- El quítxua de Cusco-Collao (quítxua: Qusqu-Qullaw) és un terme col·lectiu utilitzat per als dialectes quítxua que han aspirat (tʃʰ, pʰ, tʰ, kʰ, qʰ) i ejectivat (tʃʼ, pʼ, tʼ, kʼ , qʼ) les consonants oclusives, aparentment manllevats de les . Inclouen el quítxua de Cusco, el quítxua de Puno, el quítxua nordbolivià i el quítxua sudbolivià. Juntament amb el quítxua d'Ayacucho, que és mútuament intel·ligible, formen la llengua quítxua meridional. El 1975, el terme "Cusco-Collao" va ser encunyat pel govern de Juan Velasco Alvarado com el nom d'una de les sis varietats regionals de quítxua reconegudes oficialment al Perú, i encara s'utilitza tant en castellà com en quítxua a les publicacions del govern peruà i SIL International. En termes lingüístics, el grup és problemàtic. Pel que fa al vocabulari, el quítxua de Cusco és el més proper al quítxua d'Ayacucho, amb el que té un 96% de semblança lèxica, mentre que el quítxua de Puno i les varietats quítxua bolivianes han manllevat més lèxic i morfologia de l'aimara i del castellà (per exemple, el sufix diminutiu ita, -itu, -sita, -situ en lloc de -cha: cf. "pedreta": rumisitu a Bolívia vs. rumicha tant a Cusco com a Ayacucho). Típic dels dialectes de Cusco-Collao és l’aparició de conjuncions subordinades, per exemple, imaraykuchus (perquè) i sichus (si), o pronoms relatius, p. ex. pitachus (qui) o imachus (això, què), que són poc freqüents en el quítxua d'Ayacucho i en altres varietats quítxues. Conjuncions com imaraykuchus són, amb diferència, les més comunes en els dialectes bolivians. En cas contrari, la subordinació en quítxua es pot expressar mitjançant sufixos i infixos com -pti- i -spa o (per substituir les oracions de relatiu) -q, -sqa i -na. (ca)
- Als Qusqu-Qullaw (spanisch Cusco-Collao oder Cuzco-Collao, in Peru seit 2013 offiziell Qullaw qichwa, auch Qullaw qhichwa, in Bolivien Qhichwa) werden die im Gebiet der peruanischen Departamentos Cusco (Quechua: Qusqu), Puno, Arequipa, einem Teil von Apurímac sowie in Bolivien gesprochenen Quechua-Varietäten bezeichnet, die neben einfachen (p, t, k, q, ch) auch ejektive und aspirierte Plosive aufweisen (sog. Quechua cusqueño und Quechua boliviano). Mit dem Chanka-Quechua bilden sie den Makrolekt bzw. die Sprache Südliches Quechua. Der Name Qullaw ist die Quechua-Bezeichnung für die Hochebene des Titicaca-Sees (Altiplano), die von der Volksbezeichnung Qulla herrührt. (de)
- Cusco–Collao (Spanish, also Cuzco–Collao) or Qusqu–Qullaw (Quechua) is a collective term used for Quechua dialects that have aspirated (tʃʰ, pʰ, tʰ, kʰ, qʰ) and ejective (tʃʼ, pʼ, tʼ, kʼ, qʼ) plosives, apparently borrowed from Aymaran languages. They include Cusco Quechua, Puno Quechua, North Bolivian Quechua, and South Bolivian Quechua. Together with Ayacucho Quechua, which is mutually intelligible, they form the Southern Quechua language. In 1975, the term "Cusco-Collao" was coined by the government of Juan Velasco Alvarado as the name of one of six officially recognized regional varieties of Quechua in Peru, and is still used in both Spanish and Quechua forms in publications of the Peruvian government and SIL International. In linguistic terms, the group is problematic. Concerning vocabulary, Cusco Quechua is closest to Ayacucho Quechua, with which it has 96% lexical similarity, whereas Puno Quechua and the Bolivian Quechua varieties have borrowed more lexicon and morphology from Aymara and Spanish (e.g. the diminutive suffix -ita, -itu, -sita, -situ instead of -cha: cf. "small stone": rumisitu in Bolivia vs. rumicha in both Cusco and Ayacucho). Typical for Cusco-Collao dialects is the appearance of subordinating conjunctions, e.g. imaraykuchus (because) and sichus (if), or relative pronouns, e.g. pitachus (whom) or imachus (that, what), which are uncommon in Ayacucho Quechua and other Quechua varieties. Conjunctions like imaraykuchus are by far most common in the Bolivian dialects. Otherwise, subordination in Quechua can be expressed by means of suffixes and infixes like -pti- and -spa or (to substitute relative clauses) -q, -sqa and -na. (en)
- Cuzco-Collao (en quechua sureño: Qusqu - Qullaw) es una rama dialectal del quechua sureño hablada en el Perú meridional, Bolivia y el norte de Argentina por unos cuatro millones de personas. Sus subvariantes son el quechua cuzqueño, quechua puneño, el arequipeño, y el quechua sudboliviano. El quechua Cuzco-Collao se caracteriza por haber incorporado consonantes oclusivas y africadas aspiradas y eyectivas; así también, por el desgaste de las consonantes en coda silábica. Esta variedad de quechua tiene características gramaticales muy similares al quechua ayacuchano, por lo que es posible la mutua comunicación, y algo menos con variedades de quechua del centro y norte del Perú. (es)
- Диалектная группа Куско-Кольяо (исп. Cusco-Collao или Cuzco-Collao, кечуа Qusqu Qullaw) — это подгруппа кечуанских диалектов, распространённая в перуанских департаментах Куско, Пуно, Арекипа, на востоке Апуримака, а также в Боливии (кусканский, , и ). Она является самой значительной кечуаязычной группой (около 6 млн. носителей). Название восходит к кечуанскому названию плоскогорья в районе озера Титикака, которое в свою очередь происходит от названия народа . Кечуа Куско-Кольяо вместе с аргентинским кечуа и аякучанским кечуа образует южную подветвь периферийных кечуанских языков (подветвь ). (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Als Qusqu-Qullaw (spanisch Cusco-Collao oder Cuzco-Collao, in Peru seit 2013 offiziell Qullaw qichwa, auch Qullaw qhichwa, in Bolivien Qhichwa) werden die im Gebiet der peruanischen Departamentos Cusco (Quechua: Qusqu), Puno, Arequipa, einem Teil von Apurímac sowie in Bolivien gesprochenen Quechua-Varietäten bezeichnet, die neben einfachen (p, t, k, q, ch) auch ejektive und aspirierte Plosive aufweisen (sog. Quechua cusqueño und Quechua boliviano). Mit dem Chanka-Quechua bilden sie den Makrolekt bzw. die Sprache Südliches Quechua. Der Name Qullaw ist die Quechua-Bezeichnung für die Hochebene des Titicaca-Sees (Altiplano), die von der Volksbezeichnung Qulla herrührt. (de)
- El quítxua de Cusco-Collao (quítxua: Qusqu-Qullaw) és un terme col·lectiu utilitzat per als dialectes quítxua que han aspirat (tʃʰ, pʰ, tʰ, kʰ, qʰ) i ejectivat (tʃʼ, pʼ, tʼ, kʼ , qʼ) les consonants oclusives, aparentment manllevats de les . Inclouen el quítxua de Cusco, el quítxua de Puno, el quítxua nordbolivià i el quítxua sudbolivià. Juntament amb el quítxua d'Ayacucho, que és mútuament intel·ligible, formen la llengua quítxua meridional. (ca)
- Cusco–Collao (Spanish, also Cuzco–Collao) or Qusqu–Qullaw (Quechua) is a collective term used for Quechua dialects that have aspirated (tʃʰ, pʰ, tʰ, kʰ, qʰ) and ejective (tʃʼ, pʼ, tʼ, kʼ, qʼ) plosives, apparently borrowed from Aymaran languages. They include Cusco Quechua, Puno Quechua, North Bolivian Quechua, and South Bolivian Quechua. Together with Ayacucho Quechua, which is mutually intelligible, they form the Southern Quechua language. (en)
- Cuzco-Collao (en quechua sureño: Qusqu - Qullaw) es una rama dialectal del quechua sureño hablada en el Perú meridional, Bolivia y el norte de Argentina por unos cuatro millones de personas. Sus subvariantes son el quechua cuzqueño, quechua puneño, el arequipeño, y el quechua sudboliviano. El quechua Cuzco-Collao se caracteriza por haber incorporado consonantes oclusivas y africadas aspiradas y eyectivas; así también, por el desgaste de las consonantes en coda silábica. (es)
- Диалектная группа Куско-Кольяо (исп. Cusco-Collao или Cuzco-Collao, кечуа Qusqu Qullaw) — это подгруппа кечуанских диалектов, распространённая в перуанских департаментах Куско, Пуно, Арекипа, на востоке Апуримака, а также в Боливии (кусканский, , и ). Она является самой значительной кечуаязычной группой (около 6 млн. носителей). Название восходит к кечуанскому названию плоскогорья в районе озера Титикака, которое в свою очередь происходит от названия народа . (ru)
|