| dbo:abstract
|
- Bagrat IV (~1020 - 1072) va ser rei de Geòrgia de l'any 1027 al 1072. Era fill del rei Jordi I, i va ser proclamat rei després de la mort sobtada de son pare, quant tenia només 7 anys. El 1028 l'exèrcit romà d'Orient va avançar des de la Taoklardjétia; molts aznauris o senyors locals, davant la minoria d'edat del rei, els van lliurar les fortaleses que tenien encomanades. També una part de l'església es va passar als romans d'Orient. Es van iniciar converses de pau i per part georgiana van esser nomenats negociadors el Catolicós de Mtskhéta, Melchisédek, i la mare del rei, Mariam, filla del rei d'Ani. Al mateix temps l'emir de Gandja, que era tributari de Geòrgia des del 1012, va denunciar el tractat i va envair territori georgià, però va ser derrotat per Liparit Liparitisdzé i Ivané Abasasdzé, caps de l'exèrcit a la part oriental. La pau amb l'Imperi Romà d'Orient es va ajustar poc després i Bagrat IV es va casar amb Helena, filla de l'emperador Romà III Argir. Helena va morir poc després però la pau es va mantenir. Liparit Liparitisdzé volia conquerir l'emirat de Tblisi perquè les seves possessions senyorials (Kldékari) estaven a la vora i esperava que amb la conquesta rebria molts nous territoris. D'acord amb Ivané Abasasdzé, que tenia similars interessos, el 1032 van fer presoner l'emir Djafar i van convidar al rei a prendre Tblisi. Però Bagrat va fer alliberar Djafar. Cinc anys després, sota consell de l'incansable eristhavi de Kldékari, Bagrat va accedir a posar fi a l'emirat, i va assetjar Tblisi. Després de dos anys de setge sense resultats, Bagrat es va retirar i va fer un tractat amb l'emir. Des de llavors Liparit va conspirar contra el rei. L'any 1045 el regne armeni d'Ani va ser abolit i annexat a l'Imperi Romà d'Orient. Els nobles armenis van oferir la corona d'Ani al rei georgià, considerant que li correspondria per sa mare Mariam, filla del rei d'Ani Gagik II. Bagrat ocupà Ani sense lluita i hi va establir una guarnició. Després va assaltar la fortalesa de Anakopia, planejant també la presa de la fortalesa de Khupatia, a la costa, però finalment es va retirar quant va saber que havia mort l'emir Djafar de Tblisi l'any 1046, i com que no tenia hereus els notables volien entregar l'emirat a Bagrat. Deixant el setge de Anakopia va marxar cap a Tblisi on va ser rebut pels notables que li van donar les claus de la ciutat. Els musulmans oposats a aquesta entrega es van fer forts a la fortalesa d'Issani a l'esquerra del riu Mtkvari, i després de tres mesos de setge no va poder-la ocupar. L'emirat doncs va subsistir. Mentrestant els eristhavis que Bagrat havia instal·lat a Ani, van ser empresonats per gent lleial a Liparit, i el Catolicós dels armenis, Petros, va entregar la ciutat als romans d'Orient. Bagrat va marxar contra Kldékari, però Liparit, que tenia l'ajuda dels romans d'Orient, va resistir. Durant els següents anys es van produir nombrosos combats dels quals Liparit i els seus aliats romans d'Orient sortien gairebé sempre guanyadors. El 1054 el rei va marxar a Constantinoble per demanar la fi de l'ajuda a Liparit. L'emperador va fer de mediador i va aconseguir un tractat de pau entre Bagrat i Liparit pel qual aquest últim reconeixia l'autoritat reial però era reconegut com a governador de tota la Geòrgia del sud. Aprofitant l'absència del rei, Liparit va fer coronar com a nou rei al nen Jordi II, fill de Bagrat, en nom del qual va governar. Això va provocar l'aixecament d'altres aznauris, que encapçalats per Soula Kalmakhéli de Meskhétia, van fer presoner a Liparit i el van enviar a Bagrat. El rei, retornat al país, va obligar a Liparit a agafar els hàbits al Mont Atos, però va perdonar al fill de Liparit, Ivané Liparitisdzé, al que va reconèixer les seves possessions menys el Kldékari, i al que va fer general en cap i el va enviar a lluitar a Kakhétia i Herèthia que volia ocupar. Però el 1064 els seljúcides van fer irrupció a Geòrgia del sud que van saquejar i van ocupar Akhalkhalaki (Ciutat Nova) a la Djavakhétia, fundada uns anys abans. També van assolar la Txavchéthia, i la Taoklardjétia. Però Bagrat va continuar la lluita a Kakhétia i tanmateix va entrar al Xirvan, on el Fariburz (Pariburz) es va sotmetre als seljúcides als quals va pagar tribut, per fer front a l'atac. Bagrat, amb mercenaris francesos, va entrar també a Bardaa. El 1069 Alp Arslan, soldà dels seljúcides, va envair la Geòrgia oriental i Pariburz es va convertir a l'islam. Agsartan rei de Kakhétia i l'emir de Tblisi es van sotmetre al soldà. Els turcs van assolar el Kartli i la Arghuéthia però es van retirar amb l'hivern. Tblisi i Rustavi van ser entregades a l'emir Fadlun de Gandja, aliat turc. El 1070 Bagrat va marxar contra Fadlun, el va derrotar i va sotmetre l'emir de Tblisi, al que va prendre les seves fortaleses, obligant-lo a pagar un tribut. L'any 1071 els turcs seljúcides van guanyar als romans d'Orient la batalla de Manazkert, van fer presoner a l'emperador Romà IV Diògenes i van obligar els romans d'Orient a cedir-los les províncies orientals. Així, Geòrgia va quedar a la frontera amb els seljúcides. (ca)
- Ο Βαγράτ/Παγκράτιος Δ΄, γεωργιανά: ბაგრატ IV Bagrat IV, 1018 – 24 Νοεμβρίου 1072), από τον Οίκο των Βαγρατιδών, ήταν της Γεωργίας από το 1027 έως το 1072. Κατά τη διάρκεια της μακράς και περιπετειώδους βασιλείας του, ο Βαγράτ Δ΄ προσπάθησε να καταστείλει τους μεγάλους ευγενείς και να εξασφαλίσει την κυριαρχία της Γεωργίας από τη Βυζαντινή Αυτοκρατορία και τη Σελτζουκική εξάπλωση. Σε μία σειρά ανάμεικτων συγκρούσεων, ο Βαγράτ Δ΄ επέτυχε να νικήσει τους πιο ισχυρούς υποτελείς του, την αντίπαλη , φέρνοντας υπό τον έλεγχό του αρκετούς φεουδαρχικούς θύλακες και υποβιβάζοντας τους βασιλείς του και του Καχέτι, καθώς και τον . Όπως πολλοί μεσαιωνικοί Καυκάσιοι κυβερνήτες, έφερε αρκετούς βυζαντινούς τίτλους, ιδιαίτερα εκείνους του νωβελίσσιμου, του κουροπλάτη και του σεβαστού. (el)
- Bagrat IV (Georgian: ბაგრატ IV; 1018 – 24 November 1072), of the Bagrationi dynasty, was the King of Georgia from 1027 to 1072. During his long and eventful reign, Bagrat sought to repress the great nobility and to secure Georgia's sovereignty from the Byzantine and Seljuq Empires. In a series of intermingled conflicts, Bagrat succeeded in defeating his most powerful vassals and rivals of the Liparitid family, bringing several feudal enclaves under his control, and reducing the kings of Lorri and Kakheti, as well as the emir of Tbilisi to vassalage. Like many medieval Caucasian rulers, he bore several Byzantine titles, particularly those of nobelissimos, curopalates, and sebastos. (en)
- Bagrat IV. (georgisch ბაგრატ IV; * 1018; † 24. November 1072) war von 1027 bis 1072 König von Georgien; er ist ein Sohn Giorgis I. (de)
- Bagrat IV (en georgiano: ბაგრატ IV, Bagrat' IV; 1018-1072) fue Rey de Georgia de la dinastía Bagrationi que reinó de 1027 a 1072. Fue coronado tras la súbita muerte de su padre, el rey Jorge I, cuando solo tenía ocho años. Durante su largo reinado, Bagrat trató de reprimir a la gran nobleza y de asegurar la soberanía de Georgia de los imperios bizantino y selyúcida. Tras una serie de conflictos, Bagrat logró derrotar a sus vasallos y rivales más poderosos de la familia Liparítida, con lo cual alcanzó el control de varios enclaves feudales y redujo al vasallaje a los reyes de Lorri y Kajetia, así como al emir de Tiflis. Como muchos gobernantes medievales del Cáucaso, tomó prestado varios títulos bizantinos, en particular, los de nobelissimos, curopalates y . (es)
- Bagrat IV (en géorgien : ბაგრატ IV ; Bagrat IV ; 1018-1072) est un roi de Géorgie de la dynastie des Bagratides ayant régné de 1027 à 1072. (fr)
- Bagrat IV (Georgisch: ბაგრატ IV) (1018 - 24 November 1072), uit het huis Bagrationi, was koning van Georgië van 1027 tot 1072. Tijdens zijn lange en bewogen regeerperiode, trachtte Bagrat om de hoge adel te onderdrukken en de Georgië uit de invloedssfeer van het Byzantijnse Rijk en de Seltsjoeken te krijgen. Net als de vele middeleeuwse koningen van het Kaukasus droeg hij verschillende Byzantijnse titels, met name , curopalates en . (nl)
- Bagrat IV di Georgia (1018 – 24 novembre 1072) appartenente alla dinastia dei Bagration fu re di Georgia dal 1027 al 1072. Durante il suo lungo regno Bagrat dovette reprimere la rissosa nobiltà georgiana ed assicurare l'indipendenza del proprio regno tenendolo lontano dalle mire dell'Impero bizantino e da quello dei Selgiuchidi. In questa serie di conflitti che andarono mescolandosi l'un con l'altro Bagrat riuscì a sconfiggere i suoi più potenti e ostili vassalli appartenenti alla famiglia dei Liparitids portando così numerosi territori feudali sotto il proprio controllo e portando i sovrani di Lori e della Cachezia insieme all'Emirato di Tbilisi allo stato di vassallaggio. Come molti altri sovrani della zona del Caucaso Bagrat si fregiò di titoli di chiara origine bizantina come Nobilissimus, Curopalate e Sebastos (it)
- Bagrat IV (ur. 1018, zm. 24 listopada 1072) – król Gruzji od 1027 z dynastii Bagratydów. (pl)
- Pancrácio IV (em grego: Παγκράτιος, Pankrátios; em latim: Pancratius; em georgiano: ბაგრატ IV) da dinastia Bagrationi foi um rei da Geórgia entre 1027 e 1072. Durante seu longo e agitado reinado, Pancrácio tentou reprimir a alta nobreza e assegurar a soberania da Geórgia frente aos poderosos impérios dos bizantinos e dos seljúcidas. Numa série de conflitos interligados, Pancrácio conseguiu derrotar seus mais poderosos vassalos e rivais, os , colocando diversos enclaves feudais sob seu controle e reduzindo os reis de Lorri e da Caquécia, assim como o emir de Tbilisi, a um estado de vassalagem. Como muitos governantes medievais da região do Cáucaso, ele detinha diversos títulos bizantinos, particularmente os de nobilíssimo, curopalata e sebasto. (pt)
- Баграт IV Куропалат (1018 — 24 ноября 1072) — грузинский царь (1027—1072). Во время правления пытался воссоединить грузинские земли, избавить страну от сельджукского ига и уменьшить влияние местных феодалов, что впоследствии удалось его внуку Давиду IV Строителю. Неоднократно осаждал Тбилиси, находившейся под властью Бану — Джаффар, правителя Тбилисского эмирата, но не смог окончательно в нём закрепиться и оставить за собой. Носил титулы: куропалат, нобилиссим и Севаст. (ru)
- Баграт IV (*1018-†1072) — цар Грузії з 1027 до 1072 року. Походив з династії Багратіоні. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Ο Βαγράτ/Παγκράτιος Δ΄, γεωργιανά: ბაგრატ IV Bagrat IV, 1018 – 24 Νοεμβρίου 1072), από τον Οίκο των Βαγρατιδών, ήταν της Γεωργίας από το 1027 έως το 1072. Κατά τη διάρκεια της μακράς και περιπετειώδους βασιλείας του, ο Βαγράτ Δ΄ προσπάθησε να καταστείλει τους μεγάλους ευγενείς και να εξασφαλίσει την κυριαρχία της Γεωργίας από τη Βυζαντινή Αυτοκρατορία και τη Σελτζουκική εξάπλωση. Σε μία σειρά ανάμεικτων συγκρούσεων, ο Βαγράτ Δ΄ επέτυχε να νικήσει τους πιο ισχυρούς υποτελείς του, την αντίπαλη , φέρνοντας υπό τον έλεγχό του αρκετούς φεουδαρχικούς θύλακες και υποβιβάζοντας τους βασιλείς του και του Καχέτι, καθώς και τον . Όπως πολλοί μεσαιωνικοί Καυκάσιοι κυβερνήτες, έφερε αρκετούς βυζαντινούς τίτλους, ιδιαίτερα εκείνους του νωβελίσσιμου, του κουροπλάτη και του σεβαστού. (el)
- Bagrat IV (Georgian: ბაგრატ IV; 1018 – 24 November 1072), of the Bagrationi dynasty, was the King of Georgia from 1027 to 1072. During his long and eventful reign, Bagrat sought to repress the great nobility and to secure Georgia's sovereignty from the Byzantine and Seljuq Empires. In a series of intermingled conflicts, Bagrat succeeded in defeating his most powerful vassals and rivals of the Liparitid family, bringing several feudal enclaves under his control, and reducing the kings of Lorri and Kakheti, as well as the emir of Tbilisi to vassalage. Like many medieval Caucasian rulers, he bore several Byzantine titles, particularly those of nobelissimos, curopalates, and sebastos. (en)
- Bagrat IV. (georgisch ბაგრატ IV; * 1018; † 24. November 1072) war von 1027 bis 1072 König von Georgien; er ist ein Sohn Giorgis I. (de)
- Bagrat IV (en géorgien : ბაგრატ IV ; Bagrat IV ; 1018-1072) est un roi de Géorgie de la dynastie des Bagratides ayant régné de 1027 à 1072. (fr)
- Bagrat IV (Georgisch: ბაგრატ IV) (1018 - 24 November 1072), uit het huis Bagrationi, was koning van Georgië van 1027 tot 1072. Tijdens zijn lange en bewogen regeerperiode, trachtte Bagrat om de hoge adel te onderdrukken en de Georgië uit de invloedssfeer van het Byzantijnse Rijk en de Seltsjoeken te krijgen. Net als de vele middeleeuwse koningen van het Kaukasus droeg hij verschillende Byzantijnse titels, met name , curopalates en . (nl)
- Bagrat IV (ur. 1018, zm. 24 listopada 1072) – król Gruzji od 1027 z dynastii Bagratydów. (pl)
- Pancrácio IV (em grego: Παγκράτιος, Pankrátios; em latim: Pancratius; em georgiano: ბაგრატ IV) da dinastia Bagrationi foi um rei da Geórgia entre 1027 e 1072. Durante seu longo e agitado reinado, Pancrácio tentou reprimir a alta nobreza e assegurar a soberania da Geórgia frente aos poderosos impérios dos bizantinos e dos seljúcidas. Numa série de conflitos interligados, Pancrácio conseguiu derrotar seus mais poderosos vassalos e rivais, os , colocando diversos enclaves feudais sob seu controle e reduzindo os reis de Lorri e da Caquécia, assim como o emir de Tbilisi, a um estado de vassalagem. Como muitos governantes medievais da região do Cáucaso, ele detinha diversos títulos bizantinos, particularmente os de nobilíssimo, curopalata e sebasto. (pt)
- Баграт IV Куропалат (1018 — 24 ноября 1072) — грузинский царь (1027—1072). Во время правления пытался воссоединить грузинские земли, избавить страну от сельджукского ига и уменьшить влияние местных феодалов, что впоследствии удалось его внуку Давиду IV Строителю. Неоднократно осаждал Тбилиси, находившейся под властью Бану — Джаффар, правителя Тбилисского эмирата, но не смог окончательно в нём закрепиться и оставить за собой. Носил титулы: куропалат, нобилиссим и Севаст. (ru)
- Баграт IV (*1018-†1072) — цар Грузії з 1027 до 1072 року. Походив з династії Багратіоні. (uk)
- Bagrat IV (~1020 - 1072) va ser rei de Geòrgia de l'any 1027 al 1072. Era fill del rei Jordi I, i va ser proclamat rei després de la mort sobtada de son pare, quant tenia només 7 anys. El 1028 l'exèrcit romà d'Orient va avançar des de la Taoklardjétia; molts aznauris o senyors locals, davant la minoria d'edat del rei, els van lliurar les fortaleses que tenien encomanades. També una part de l'església es va passar als romans d'Orient. Es van iniciar converses de pau i per part georgiana van esser nomenats negociadors el Catolicós de Mtskhéta, Melchisédek, i la mare del rei, Mariam, filla del rei d'Ani. Al mateix temps l'emir de Gandja, que era tributari de Geòrgia des del 1012, va denunciar el tractat i va envair territori georgià, però va ser derrotat per Liparit Liparitisdzé i Ivané Abasa (ca)
- Bagrat IV (en georgiano: ბაგრატ IV, Bagrat' IV; 1018-1072) fue Rey de Georgia de la dinastía Bagrationi que reinó de 1027 a 1072. Fue coronado tras la súbita muerte de su padre, el rey Jorge I, cuando solo tenía ocho años. (es)
- Bagrat IV di Georgia (1018 – 24 novembre 1072) appartenente alla dinastia dei Bagration fu re di Georgia dal 1027 al 1072. Durante il suo lungo regno Bagrat dovette reprimere la rissosa nobiltà georgiana ed assicurare l'indipendenza del proprio regno tenendolo lontano dalle mire dell'Impero bizantino e da quello dei Selgiuchidi. In questa serie di conflitti che andarono mescolandosi l'un con l'altro Bagrat riuscì a sconfiggere i suoi più potenti e ostili vassalli appartenenti alla famiglia dei Liparitids portando così numerosi territori feudali sotto il proprio controllo e portando i sovrani di Lori e della Cachezia insieme all'Emirato di Tbilisi allo stato di vassallaggio. Come molti altri sovrani della zona del Caucaso Bagrat si fregiò di titoli di chiara origine bizantina come Nobilissi (it)
|