| dbo:abstract
|
- Aimar (també Aymar, Aymer, Adhemar o Adomar; vers 1160 - 16 juny de 1202) fou el darrer comte d'Angulema de la casa dels Tallaferro. Era el tercer dels sis fills del comte Guillem V d'Angulema i Margarida de Turena. Els seus dos germans més grans, Vulgrí III d'Angulema i Guillem VI d'Angulema, van ser comtes successius d'Angulema després de la mort del seu pare el 1179. Guillem VI d'Angulema va morir el 1186 i Aimar el va succeir; poc després va anar a la cort de Ricard Cor de Lleó, llavors duc d'Aquitània i senyor feudal d'Aimar, per ser investit com a successor. Vers 1186 o 1187, Aimar es va casar amb Alix de Courtenay (+1218), la filla de Pere I de Courtenay (Pere de França) i per tant neta del rei Lluís VI de França, i d'Elisabet, senyora de Courtenay (tronc de la branca reial de Courtenay), i que abans havia estat casada amb Guillem comte de Jouy o Joigny. El 1188 van tenir una filla, Isabel d'Angulema. El 1188 Aimar va fer aliança amb diversos senyors del Poitou i amb el vescomte de Llemotges contra Ricard Cor de Lleó que era duc d'Aquitània; les terres del príncep foren devastades però Ricard no es va quedar parat i va respondre de la mateixa manera. El 1192, Ricard Cor de Lleó ara rei d'Anglaterra (des de 1189) estava a les Croades i Aimar va aprofitar per desposseir a Matilde d'Angulema de les possessions que conservava a Angulema, al quedar aquesta privada de la protecció de Ricard. Quan a més es va saber que Ricard havia estat fet presoner, Aimar va aprofitar per devastar les terres de la seva neboda; el senescal de Gascunya, l'únic que el podia aturar, estava malalt en aquell moment el que fou ben aprofitat per la host d'Aimar; però quan el senescal es va recuperar va marxar a la zona i va agafar revenja, i auxiliat per Sanç el Fort de Navarra, cunyat de Ricard, i per Guillem de Newbridge, va enfrontar a les forces d'Aimar sobre les que va aconseguir algunes victòries però davant les quals també va patir algunes derrotes. Jofré de Rançon, senyor de Taillebourg, un dels més poderosos aliats d'Aimar, va morir durant aquestes lluites deixant un buit considerable al bàndol del comte, però sense que la guerra s'acabés. El 1194, Ricard, de retorn a Anglaterra, va anar a Aquitània amb un fort exèrcit, va assetjar Taillebourg, que va ocupar per un acord, i es va apoderar de totes les altres places que depenien del castell, passant llavors al Angumois. Aimar es va aliar al rei de França Felip August, que el va sostenir en la guerra, però Ricard Cor de Lleo va assetjar la ciutat d'Angulema que va haver de capitular després de sis hores de combat i d'un assalt sagnant, sense haver rebut els socors demanats al rei de França i que aquest havia compromès. Aimar va perdre de moment el comtat. En una carta de Ricard a Hubert, arquebisbe de Cantorbery, datada el 22 de juliol de 1194, el rei comunicava que havia fet presoners en la guerra a tres-cents cavallers i quaranta mil soldats; Felip August va restar durant la guerra inactiu doncs estava negociant una treva entre França i Anglaterra, la qual fou finalment acordada el 23 de juliol de 1194 entre Verneuil i Tillières, i Roger d'Hoveden. Aimar doncs va quedar a la generositat de Ricard. Sigui per acords secrets o per pressions franceses, Ricard va accedir a retornar el comtat a Aimar però va haver d'ajustar el compromís de la seva filla Isabel amb Hug, el fill d'Hug IX de Lusignan i Matilde d'Angulema (casats el 1189, el fill Hug hauria nascut vers 1190). Isabel era encara molt jove (6 anys) i fou entregada a la seva sogre Matilde per assegurar la promesa. Però l'any 1200, quan el matrimoni d'Isabel i Hug estava proper (el noi tenia uns 10 anys i la noia 12), el rei Joan sense Terra, successor de Ricard, va obligar a Aimar, el pare d'Isabel, a entregar-li la filla (algunes fonts suggereixen que Joan la va segrestar per força), i si va casar de manera una mica precipitada i trencant el compromís de la noia amb Hug (futur Hug X), el fill d'Hug IX de Lusignan i de Matilde d'Angulema, l'hereva legitima del comtat; el motiu era evitar el trencament territorial entre Poitiers i Bordeus, però el jove Hug va ressentir vivament aquesta afronta i junt amb el seu pare Hug IX es va revoltar aliat a diversos parents i senyors fidels. L'aliança matrimonial fou segellada per dos tractats, un públic, l'altre privat entre Aimar i Joan. El comte romania un aliat ferm dels reis d'Anglaterra contra els Lusignan ara rebels. Els Lusignan i els seus aliats van fer diverses incursions i algunes van arribar fins a la frontera de Normandia. Isabel tindrà diversos fills amb Joan: Enric (després Enric III), Ricard de Cornualla, Joana casada amb Alexandre II d'Escòcia, Isabel casada amb l'emperador Frederic II, Elionor casada amb Simó de Montfort ). El rei Joan, per castigar els rebels, els va confiscar les terres i les va incorporar a la seva corona, però el rei francès Felip August, al que havien demanat ajut els Lusignan i altres senyors expropiats, va abraçar amb força el seu partit sent els inicis de la llarga guerra entre les dues monarquies que va acabar malament per Anglaterra. Aimar tenia una reclamació per la Marca llemosina (comtat de la Marca), on el 1199 o el 1200 estava exercint autoritat, potser en benefici del seu gendre (en oposició a Hug IX de Lusignan), i expedia una carta o diploma per a alguns monjos d'. El febrer de 1202 quan Joan estava visitant Angulema per negociar un tractat amb Sanç VII de Navarra, Aimar el va portar a una gira a la recent consagrada abadia de La Couronne. El paper de la filla d'Aimar en la continuada negativa de Joan a preocupar-se pròpiament de la vídua del seu germà Ricard Cor de Lleó, Berenguera de Navarra, explicaria la proximitat del comtat d'Angulema en les negociacions entre els dos regnes. Aimar va morir a Llemotges el 16 de juny de 1202 sent enterrat a l'abadia de La Couronne tal com havia demanat. La seva única filla el va succeir com a comtessa d'Angulema. El seu títol, tanmateix, era en gran part buit des que el seu marit li negava el control de la seva herència així com el seu dot de matrimoni i dot. El governador assignat per Joan, Bartomeu de Le Puy (de Podio), es va fer càrrec de la majoria dels afers administratius d'Angulema fins a la mort de Joan el 1216. El 1217 Isabel tornava i agafava la seva herència de mans de Bartomeu, que cridava en va al rei anglès en ajuda. Matilde d'Angulema, filla de Vulgrí III d'Angulema, va reclamar els seus drets, però a la mort del seu marit Hug IX de Lusignan a Damiata el 1219, i el matrimoni poc després del fill d'aquest Hug X de Lusignan amb Isabel, tal com ja s'havia planificat abans, va posar punt final a aquesta reclamació. La vídua d'Aimar, Alícia, va governar la ciutat d'Angulema fins al març de 1203, quan Joan sense Terra la va cridar a la seva cort i li va concedir una pensió mensual de 50 lliures d'Anjou a canvi dels seus drets de dot. Després es retirava des de la vida pública a la seva propietat a La Ferté-Gaucher, on estava vivint encara el juliol de 1215, quan va emetre una carta a Provins en què utilitzava el títol de comtessa d'Angulema. (ca)
- Aymer (also Aymar, Adhemar, Ademar, or Adomar; c. 1160 – 16 June 1202) was the last Count of Angoulême of the House of Taillefer. He was the youngest child of Count William VI and Marguerite de Turenne. Two of his elder brothers, Wulgrin III and William VII, became Counts of Angoulême in succession after the death of their father in 1179. Aymer succeeded his brother in 1186, and soon after was at the court of Richard the Lionheart, then Duke of Aquitaine and thus Aymer's lord, to receive recognition of his accession. By 1188, Aymer had married Alice of Courtenay, the daughter of Peter I of Courtenay and thus granddaughter of King Louis VI of France. In that year, Alice gave birth to a daughter, Isabella of Angoulême, who married King John of England in 1200. The marriage alliance was sealed by two treaties, one public, the other private between Aymer and John. The count remained a steady ally of the kings of England against the rebellious House of Lusignan. Aymer had a claim to the County of La Marche, where in 1199 or 1200 he was exercising authority, perhaps on behalf of his son-in-law, and issued a charter to some monks of Aubignac. In February 1202 when John was visiting Angoulême to negotiate a treaty with Sancho VII of Navarre, Aymer took him on a tour of the newly consecrated abbey church at La Couronne. The role of Aymer's daughter in John's continued refusal to properly care for his brother Richard the Lionheart's widow, Berengaria of Navarre, may explain the Count of Angoulême's proximity to the negotiations between the two kingdoms. Aymer died in Limoges on 16 June 1202. His daughter and only child succeeded him as Countess of Angoulême. Her title, however, was largely empty since her husband denied her control of her inheritance as well as her marriage dowry and dower. John's appointed governor, Bartholomew de Le Puy (de Podio), ran most of the administrative affairs of Angoulême until John's death in 1216. In 1217 Isabella returned and seized her inheritance from Bartholomew, who appealed unsuccessfully to the English king for help. Aymer's widow, Alice, ruled the city of Angoulême until March 1203, when John summoned her to court and granted her a monthly pension of 50 livres d'Anjou in return for her dower rights. She thereafter retired from public life to her estate at La Ferté-Gaucher, where she was living as late as July 1215, when she issued a charter at Provins using the title Countess of Angoulême. (en)
- Aymar (eigentlich Adémar; * um 1160; † 16. Juni 1202 in Limoges) war ein Graf von Angoulême aus dem Haus Taillefer. Er war ein jüngerer Sohn des Grafen Wilhelm VI. und der Margarete, einer Tochter des Vizegrafen Raimund I. von Turenne. Seine älteren Brüder waren Vulgrin III. († 1181) und Wilhelm VII. Taillefer († vor 1186), die vor ihm in Angoulême regierten. (de)
- Aymar II Taillefer né vers 1160 et décédé à Limoges le 16 juin 1202, fut comte d'Angoulême vers 1186 jusqu'à sa mort en 1202. (fr)
- Adhémar van Angoulême (circa 1160 - Limoges, 16 juni 1202) was van 1186 tot aan zijn dood graaf van Angoulême. Hij behoorde tot het huis Taillefer. (nl)
- Ademaro III Tagliaferro, conte d'Angoulême (... – Limoges, 16 giugno 1202), fu conte d'Angoulême dal 1186 fino alla sua morte. (it)
- Эймар (Адемар) Тайлефер (Aymar (Adémar) Taillefer) (ок. 1160 — 16 июня 1202) — граф Ангулема с 1186. Последний мужской представитель династии Тайлефер. Правильнее его имя называть Адемар (в первоисточниках - Ademarus comes), но чаще пишут Эмар (вероятно - чтобы не путать его с братом по матери - Адемаром Лиможским). Сын Гильома VI Тайлефера и его жены Маргариты де Тюренн. После смерти брата, Гильома VII (не позднее 1186), предъявил права на Ангулем, захваченный английским королём Ричардом, который в качестве герцога Аквитании объявил себя опекуном Матильды — дочери графа Вульгрина III. В 1188 году Эмар Тайлефер, Жоффруа Лузиньян и Жоффруа де Ранкон выступили против Ричарда, но потерпели поражение. В наказание они были вынуждены принять участие в крестовом походе. В 1192 году Ричард Львиное Сердце попал в плен, и Эмар смог утвердиться в Ангулеме. В 1194 году английский король признал его в качестве графа при условии принесения вассальной присяги. После смерти Ричарда Эмар принёс оммаж французскому королю Филиппу Августу. В 1186 году Эймар женился на Алисе де Куртене (1160/65 — 1218), которая перед этим развелась с Гильомом, графом де Жуаньи. Алиса была дочерью Пьера I де Куртене, седьмого сына короля Людовика Толстого. Единственный ребёнок — Изабелла Ангулемская, жена английского короля Иоанна Безземельного и Гуго X Лузиньяна. (ru)
|