| dbo:abstract
|
- Els antics alfabets itàlics són un grup de sistemes d'escriptura arcaics similars entre ells utilitzats a la península itàlica entre els anys 700 aC i 100 aC, per diverses llengües d'aquella època. El membre més notable és l'alfabet etrusc, el qual va ser l'avantpassat immediat de l'alfabet llatí , que és actualment el sistema d'escriptura utilitzat per més llengües i per més usuaris del món. Es creu que els alfabets rúnics utilitzats al nord d'Europa es van desenvolupar de forma independent derivats d'aquests alfabets al segle II dC. (ca)
- Archaická latinka je nejstarší písmo latinské abecedy vzniklé přibližně v 7. století př. n. l. vycházející z předešlého řeckého písma, kterou převzali a postupem času modifikovali Etruskové. (cs)
- Das altitalische Alphabet wurde zur Schreibung verschiedener Sprachen auf der Italienischen Halbinsel benutzt. Es basiert auf dem griechischen Alphabet in einer westlichen Variante und wurde von den griechischen Siedlern in Kyme übernommen. Es diente als Grundlage für das lateinische Alphabet und wurde auch zur Verschriftlichung anderer Sprachen benutzt, u. a. in einer Variante für die etruskische und einer für die venetische Sprache sowie einer Anzahl von Sprachen des italischen Zweigs der indogermanischen Sprachfamilie, u. a. die oskische Sprache und die umbrische Sprache. Unicode implementiert das altitalische Alphabet unter der Bezeichnung Old Italic im Bereich U+10300 bis U+1032F. Die folgende Tabelle benutzt die in Unicode definierten Zeichen und kann nur dargestellt werden, wenn ein geeigneter Font auf dem Computer installiert ist. Es wird häufig vermutet, dass die germanische Runenschrift sich aus der nordetruskischen Variante dieses Alphabets oder den davon abstammenden alpinen Alphabeten (venetisches, rätisches, lepontisches Alphabet) entwickelt hat. (de)
- Le vieil italique désigne plusieurs alphabets aujourd’hui disparus et qui furent utilisés dans la péninsule italienne dans l’Antiquité par divers peuples indo-européens (surtout italiques) ou non (par exemple les langues étrusques). Ces alphabets sont issus du grec eubéen, de l’alphabet de Cumae, utilisé à Ischia et Cumes dans la baie de Naples au VIIIe siècle av. J.-C. Le cumaéen montre lui-même de fortes similitudes avec l'alphabet phénicien, permettant de supposer une influence phénicienne dans la partie occidentale du bassin méditerranéen. Diverses langues indo-européennes appartenant à la branche italique (le falisque et les membres du groupe sabellique, y compris l’osque, l’ombrien, le sud-picène), ainsi qu’à d’autres branches indo-européennes (telles que le celtique, le vénète et le messapien) utilisaient au départ ces alphabets. Le falisque, l’osque, l’ombrien, le nord-picène et le sud-picène proviennent tous d'une forme étrusque de ces alphabets. L’alphabet runique, apparu au IIe siècle, est issu de l'un de ces alphabets. (fr)
- Los alfabetos itálicos son un grupo de alfabetos similares entre ellos utilizados en la península itálica entre los años 700 aC y 100 aC, por varias lenguas de aquella época: tanto de la familia indoeuropea itálica (por ejemplo el osco-humbro), indoeuropea celta (como el venético) o no indoeuropea (etrusco). El miembro más notable de este conjunto es precisamente el alfabeto etrusco, por su importancia y también porque fue el antepasado inmediato del alfabeto latino, que es actualmente el sistema de escritura utilizado por más idiomas y más hablantes del mundo. Además se cree que los alfabetos rúnicos utilizados al norte de Europa se desarrollaron de forma independiente derivados de estos alfabetos a partir del siglo II . (es)
- The Old Italic scripts are a family of similar ancient writing systems used in the Italian Peninsula between about 700 and 100 BC, for various languages spoken in that time and place. The most notable member is the Etruscan alphabet, which was the immediate ancestor of the Latin alphabet currently used by English and many other languages of the world. The runic alphabets used in northern Europe are believed to have been separately derived from one of these alphabets by the 2nd century AD. (en)
- Alfabet Italik Kuno adalah kumpulan alfabet yang pernah digunakan di Semenanjung Italia sebelum masehi. Alfabet ini digunakan untuk menulis bahasa-bahasa Indo-Eropa seperti bahasa-bahasa Italik (bahasa Faliski dan anggota kelompok Sabelik, termasuk bahasa Oska, Umbria, dan Pikenum Selatan) dan juga bahasa-bahasa non-Italik seperti bahasa Etruria, Venetik dan Messapia. Alfabet ini diturunkan dari alfabet Yunani, tepatnya alfabet Yunani Barat yang digunakan di Ischia dan Cumae di Teluk Napoli pada abad ke-8 SM. (in)
- 고대 이탈리아 문자는 기원전 700년 ~ 기원전 100년경에 이탈리아 반도에서 쓰인 서로 유사한 여러 문자 체계를 가리키는 말이다. 고대 이탈리아 문자 가운데 가장 유명한 것은 로마자의 직계 조상인 에트루리아 문자이다. 북유럽의 룬 문자는 2세기경에 고대 이탈리아 문자 중 하나에서 파생되었다고 생각된다. (ko)
- 古イタリア文字（こイタリアもじ）とは古代イタリア地域諸言語（エトルリア語などの非ギリシア語系）の文字の総称を指す。西方ギリシャ文字をそのまま借用、もしくは派生した文字である。 その契機としてエトルリア人が西方ギリシャ文字をそのまま用いて最初期のエトルリア文字とした。その後、この文字はイタリア半島の古代諸言語全般へ派生した。ルーン文字の成立にも影響を与えた。 (ja)
- De Oud-Italische schriften zijn een aantal vergelijkbare oude schriften die tussen ongeveer 700 en 100 voor Christus op het Italiaanse schiereiland werden gebruikt voor verschillende talen die in die tijd en plaats werden gesproken. Het meest opvallende schrift is het Etruskische alfabet, dat de directe voorouder was van het Klassiek Latijns alfabet dat momenteel wordt gebruikt door het Nederlands en vele andere talen van de wereld. Er wordt aangenomen dat de Runen die in Noord-Europa werden gebruikt, afzonderlijk van een van deze alfabetten afgeleid zijn in de tweede eeuw na Christus. (nl)
- As antigas escritas itálicas formam um grupo de alfabetos extintos usadas na península Itálica na antiguidade clássica por várias línguas indo-europeias, principalmente , e também algumas não indo-europeias ( ex. língua etrusca e língua rética). Esses alfabetos se relacionam a antigas escritas da Anatólia e se derivam da escrita grega da Eubeia(de Cumas, usada no golfo de Nápoles por volta do século VIII a.C. De tais escritas derivaram-se o alfabeto latino e as runas (século II d.C). (pt)
- 古意大利字母指古時存在於意大利半島上，而現今不再使用的印歐語系（主要是意大利語族）和非印歐語系字母系統（如伊特拉斯坎字母），由公元前8世紀的優卑亞字母演化而成。一些屬於意大利語族分支的印歐語系初時使用的古意大利字母。伊特拉斯坎字母演變成法利希語、奧斯坎語、翁布里亞語、北皮賽恩語和南皮賽恩語所用字母。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Els antics alfabets itàlics són un grup de sistemes d'escriptura arcaics similars entre ells utilitzats a la península itàlica entre els anys 700 aC i 100 aC, per diverses llengües d'aquella època. El membre més notable és l'alfabet etrusc, el qual va ser l'avantpassat immediat de l'alfabet llatí , que és actualment el sistema d'escriptura utilitzat per més llengües i per més usuaris del món. Es creu que els alfabets rúnics utilitzats al nord d'Europa es van desenvolupar de forma independent derivats d'aquests alfabets al segle II dC. (ca)
- Archaická latinka je nejstarší písmo latinské abecedy vzniklé přibližně v 7. století př. n. l. vycházející z předešlého řeckého písma, kterou převzali a postupem času modifikovali Etruskové. (cs)
- The Old Italic scripts are a family of similar ancient writing systems used in the Italian Peninsula between about 700 and 100 BC, for various languages spoken in that time and place. The most notable member is the Etruscan alphabet, which was the immediate ancestor of the Latin alphabet currently used by English and many other languages of the world. The runic alphabets used in northern Europe are believed to have been separately derived from one of these alphabets by the 2nd century AD. (en)
- Alfabet Italik Kuno adalah kumpulan alfabet yang pernah digunakan di Semenanjung Italia sebelum masehi. Alfabet ini digunakan untuk menulis bahasa-bahasa Indo-Eropa seperti bahasa-bahasa Italik (bahasa Faliski dan anggota kelompok Sabelik, termasuk bahasa Oska, Umbria, dan Pikenum Selatan) dan juga bahasa-bahasa non-Italik seperti bahasa Etruria, Venetik dan Messapia. Alfabet ini diturunkan dari alfabet Yunani, tepatnya alfabet Yunani Barat yang digunakan di Ischia dan Cumae di Teluk Napoli pada abad ke-8 SM. (in)
- 고대 이탈리아 문자는 기원전 700년 ~ 기원전 100년경에 이탈리아 반도에서 쓰인 서로 유사한 여러 문자 체계를 가리키는 말이다. 고대 이탈리아 문자 가운데 가장 유명한 것은 로마자의 직계 조상인 에트루리아 문자이다. 북유럽의 룬 문자는 2세기경에 고대 이탈리아 문자 중 하나에서 파생되었다고 생각된다. (ko)
- 古イタリア文字（こイタリアもじ）とは古代イタリア地域諸言語（エトルリア語などの非ギリシア語系）の文字の総称を指す。西方ギリシャ文字をそのまま借用、もしくは派生した文字である。 その契機としてエトルリア人が西方ギリシャ文字をそのまま用いて最初期のエトルリア文字とした。その後、この文字はイタリア半島の古代諸言語全般へ派生した。ルーン文字の成立にも影響を与えた。 (ja)
- De Oud-Italische schriften zijn een aantal vergelijkbare oude schriften die tussen ongeveer 700 en 100 voor Christus op het Italiaanse schiereiland werden gebruikt voor verschillende talen die in die tijd en plaats werden gesproken. Het meest opvallende schrift is het Etruskische alfabet, dat de directe voorouder was van het Klassiek Latijns alfabet dat momenteel wordt gebruikt door het Nederlands en vele andere talen van de wereld. Er wordt aangenomen dat de Runen die in Noord-Europa werden gebruikt, afzonderlijk van een van deze alfabetten afgeleid zijn in de tweede eeuw na Christus. (nl)
- As antigas escritas itálicas formam um grupo de alfabetos extintos usadas na península Itálica na antiguidade clássica por várias línguas indo-europeias, principalmente , e também algumas não indo-europeias ( ex. língua etrusca e língua rética). Esses alfabetos se relacionam a antigas escritas da Anatólia e se derivam da escrita grega da Eubeia(de Cumas, usada no golfo de Nápoles por volta do século VIII a.C. De tais escritas derivaram-se o alfabeto latino e as runas (século II d.C). (pt)
- 古意大利字母指古時存在於意大利半島上，而現今不再使用的印歐語系（主要是意大利語族）和非印歐語系字母系統（如伊特拉斯坎字母），由公元前8世紀的優卑亞字母演化而成。一些屬於意大利語族分支的印歐語系初時使用的古意大利字母。伊特拉斯坎字母演變成法利希語、奧斯坎語、翁布里亞語、北皮賽恩語和南皮賽恩語所用字母。 (zh)
- Das altitalische Alphabet wurde zur Schreibung verschiedener Sprachen auf der Italienischen Halbinsel benutzt. Es basiert auf dem griechischen Alphabet in einer westlichen Variante und wurde von den griechischen Siedlern in Kyme übernommen. Es diente als Grundlage für das lateinische Alphabet und wurde auch zur Verschriftlichung anderer Sprachen benutzt, u. a. in einer Variante für die etruskische und einer für die venetische Sprache sowie einer Anzahl von Sprachen des italischen Zweigs der indogermanischen Sprachfamilie, u. a. die oskische Sprache und die umbrische Sprache. (de)
- Los alfabetos itálicos son un grupo de alfabetos similares entre ellos utilizados en la península itálica entre los años 700 aC y 100 aC, por varias lenguas de aquella época: tanto de la familia indoeuropea itálica (por ejemplo el osco-humbro), indoeuropea celta (como el venético) o no indoeuropea (etrusco). (es)
- Le vieil italique désigne plusieurs alphabets aujourd’hui disparus et qui furent utilisés dans la péninsule italienne dans l’Antiquité par divers peuples indo-européens (surtout italiques) ou non (par exemple les langues étrusques). Ces alphabets sont issus du grec eubéen, de l’alphabet de Cumae, utilisé à Ischia et Cumes dans la baie de Naples au VIIIe siècle av. J.-C. Le cumaéen montre lui-même de fortes similitudes avec l'alphabet phénicien, permettant de supposer une influence phénicienne dans la partie occidentale du bassin méditerranéen. (fr)
|