| Property |
Value |
| prop-ca:any
|
- 1968 (xsd:integer)
- 1982 (xsd:integer)
- 1983 (xsd:integer)
- 1984 (xsd:integer)
- 1988 (xsd:integer)
- 1990 (xsd:integer)
- 1991 (xsd:integer)
- 1997 (xsd:integer)
- 1998 (xsd:integer)
- 1999 (xsd:integer)
- 2000 (xsd:integer)
- 2002 (xsd:integer)
- 2003 (xsd:integer)
- 2004 (xsd:integer)
- 2007 (xsd:integer)
- 2008 (xsd:integer)
|
| prop-ca:autor
|
- Bozal, Valeriano
- DDAA
- DDAA.
- Hellwing, Karin i d'altres
- Azcárate Ristori, José María de; Pérez Sánchez, Alfonso Emilio; Ramírez Domínguez, Juan Antonio
|
| prop-ca:cognom
|
- Argemari
- Borrás
- Bozal
- Brandi
- Fatás
- Fleming
- Foguet i Boreu
- Fuga
- Gallén,Enric
- Gombrich
- Honour
- Marty
- Onians
- Panofsky
- Saumell i Vergés,Mercé
- Souriau
- Sureda
- Tatarkiewicz
|
| prop-ca:commons
| |
| prop-ca:consulta
| |
| prop-ca:editor
| |
| prop-ca:editorial
|
- Akal
- Alianza
- Alianza Forma
- Alianza, Madrid
- Anaya
- Carroggio
- Columbia
- Columna
- Ed. Blume
- Ediciones B
- Editorial Planeta
- Electa, Barcelona
- Pirámide
- Salvat
- Sarpe
- Sílex
- Tandem Verlag
- Tecnos, colección Metrópolis
- Visor
|
| prop-ca:enllaçautor
|
- Ernst Gombrich
- Erwin Panofsky
- Valeriano Bozal Fernández
- Władysław Tatarkiewicz
|
| prop-ca:isbn
|
- 84 (xsd:integer)
- 978 (xsd:integer)
|
| prop-ca:llengua
| |
| prop-ca:lloc
|
- Barcelona
- Buenos Aires
- Colonia
- Madrid
|
| prop-ca:nom
|
- Antonella
- Cesare
- Ernst
- Erwin
- Francesc
- Gisèle
- Gonzalo
- Guillermo
- Hug
- Joan
- John
- Omar
- Valeriano
- Wladyslaw
- Étienne
|
| prop-ca:ref
|
- Arg68
- Azc83
- Boz00
- Boz83
- Boz99
- Bra02
- DDAA84
- Fatas
- Gar91
- Gom02
- Hell07
- Hon02
- Manual
- Mar99
- Oni08
- Pan82
- Salvat
- Sou98
- SurI
- SurIV
- Tat97
- boreu
- fuga
|
| prop-ca:títol
|
- Atlas del arte
- Diccionario Akal de Estética
- El Barroco. Arquitectura. Escultura. Pintura
- Enciclopedia Salvat: volum II
- Enciclopedia del Arte Garzanti
- Historia Universal del Arte:volum 8
- Historia de seis ideas
- Historia del Arte
- Historia del Arte. La escultura, Tomo II
- Historia mundial del arte
- Història de l'art
- La representació teatral
- Psicología de la creación artística
- Psicología del arte
- Teoría de la restauración
- Técnicas y materiales del arte
- Vida y arte de Alberto Durero
- Historia de las ideas estéticas y de las teorías artísticas contemporáneas
- Diccionario de términos de arte y elementos de arqueología, heráldica y numismática
- Historia Universal del Arte:Románico/Gótico Volum IV
- Historia Universal del Arte:Las primeras civilizaciones Volum I
- Manual del arte español: introducción al arte español
|
| prop-ca:url
|
- http://books.google.cat/books?id=bR7YP_aC8z4C
|
| prop-ca:viquidites
| |
| prop-ca:wikt
| |
| dbo:abstract
|
- L’art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions. Abasta una àmplia gamma d'activitats humanes, de creacions i de maneres d'expressar-se, de camps com la música, la fotografia, la literatura, el cinema, l'escultura i la pintura. El significat de l'art és explorat dins l'estètica, una branca de la filosofia. Es creu que per als primers Homo sapiens l'art va tenir una funció ritual, màgica, religiosa; aquesta funció, però, va evolucionar adquirint un component estètic i una funció social, pedagògica, mercantil o simplement ornamental. Tradicionalment, el concepte d'art va ser utilitzat per referir-se a qualsevol habilitat o mestratge. Aquesta concepció va canviar durant el període romàntic, quan l'art va arribar a ser vist com "una facultat especial de la ment humana per ser classificat al costat de la religió i la ciència". L'art s'estudia des de diverses disciplines. L'art, entès com a manifestació de l'activitat humana, és susceptible de ser estudiat i analitzat, entre d'altres, des de la perspectiva filosòfica –per exemple, com el raonament de l'ésser humà interpreta els estímuls sensorials que rep–, psicològica –els diversos processos mentals i culturals que es troben en la seva gènesi–, o sociològica –l'art com a producte de la societat humana i analitzant els diversos components socials. La més difosa, però, és la perspectiva històrica que s'estudia des de la història de l'art. La naturalesa de l'art ha estat descrita per Richard Wollheim com «un dels més difícils dels problemes tradicionals de la cultura humana»". S'ha definit com un vehicle per a l'expressió o la comunicació d'emocions i idees, un mitjà per explorar elements formals i com a mimesi o representació. Lleó Tolstoi identificava l'art com un ús de mitjans indirectes perquè una persona es comuniqués amb una altra. Benedetto Croce i Robin George Collingwood defensen la visió idealista que l'art expressa emocions i que l'obra d'art, essencialment, existeix en la ment del creador. La teoria de l'art com a forma té les seves arrels en la filosofia d'Immanuel Kant i va ser desenvolupada durant el segle XX per Roger Eliot Fry i Clive Bell. L'art com a mimesi o representació té profundes arrels en la filosofia d'Aristòtil. Més recentment, els pensadors influïts per Martin Heidegger han interpretat l'art com el mitjà pel qual una comunitat desenvolupa per si mateixa un mitjà per a l'expressió i la interpretació. (ca)
- L’art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions. Abasta una àmplia gamma d'activitats humanes, de creacions i de maneres d'expressar-se, de camps com la música, la fotografia, la literatura, el cinema, l'escultura i la pintura. El significat de l'art és explorat dins l'estètica, una branca de la filosofia. Es creu que per als primers Homo sapiens l'art va tenir una funció ritual, màgica, religiosa; aquesta funció, però, va evolucionar adquirint un component estètic i una funció social, pedagògica, mercantil o simplement ornamental. Tradicionalment, el concepte d'art va ser utilitzat per referir-se a qualsevol habilitat o mestratge. Aquesta concepció va canviar durant el període romàntic, quan l'art va arribar a ser vist com "una facultat especial de la ment humana per ser classificat al costat de la religió i la ciència". L'art s'estudia des de diverses disciplines. L'art, entès com a manifestació de l'activitat humana, és susceptible de ser estudiat i analitzat, entre d'altres, des de la perspectiva filosòfica –per exemple, com el raonament de l'ésser humà interpreta els estímuls sensorials que rep–, psicològica –els diversos processos mentals i culturals que es troben en la seva gènesi–, o sociològica –l'art com a producte de la societat humana i analitzant els diversos components socials. La més difosa, però, és la perspectiva històrica que s'estudia des de la història de l'art. La naturalesa de l'art ha estat descrita per Richard Wollheim com «un dels més difícils dels problemes tradicionals de la cultura humana»". S'ha definit com un vehicle per a l'expressió o la comunicació d'emocions i idees, un mitjà per explorar elements formals i com a mimesi o representació. Lleó Tolstoi identificava l'art com un ús de mitjans indirectes perquè una persona es comuniqués amb una altra. Benedetto Croce i Robin George Collingwood defensen la visió idealista que l'art expressa emocions i que l'obra d'art, essencialment, existeix en la ment del creador. La teoria de l'art com a forma té les seves arrels en la filosofia d'Immanuel Kant i va ser desenvolupada durant el segle XX per Roger Eliot Fry i Clive Bell. L'art com a mimesi o representació té profundes arrels en la filosofia d'Aristòtil. Més recentment, els pensadors influïts per Martin Heidegger han interpretat l'art com el mitjà pel qual una comunitat desenvolupa per si mateixa un mitjà per a l'expressió i la interpretació. (ca)
|
| dbo:wikiPageExternalLink
| |
| dbo:wikiPageID
| |
| dbo:wikiPageRevisionID
| |
| dct:subject
| |
| rdf:type
| |
| rdfs:comment
|
- L’art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions. Abasta una àmplia gamma d'activitats humanes, de creacions i de maneres d'expressar-se, de camps com la música, la fotografia, la literatura, el cinema, l'escultura i la pintura. El significat de l'art és explorat dins l'estètica, una branca de la filosofia. Es creu que per als primers Homo sapiens l'art va tenir una funció ritual, màgica, religiosa; aquesta funció, però, va evolucionar adquirint un component estètic i una funció social, pedagògica, mercantil o simplement ornamental. (ca)
- L’art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions. Abasta una àmplia gamma d'activitats humanes, de creacions i de maneres d'expressar-se, de camps com la música, la fotografia, la literatura, el cinema, l'escultura i la pintura. El significat de l'art és explorat dins l'estètica, una branca de la filosofia. Es creu que per als primers Homo sapiens l'art va tenir una funció ritual, màgica, religiosa; aquesta funció, però, va evolucionar adquirint un component estètic i una funció social, pedagògica, mercantil o simplement ornamental. (ca)
|
| rdfs:label
| |
| owl:sameAs
| |
| prov:wasDerivedFrom
| |
| foaf:isPrimaryTopicOf
| |
| is prop-ca:ambit
of | |
| is prop-ca:ocupacio
of | |
| is prop-ca:tematica
of | |
| is dbo:mainInterest
of | |
| is dbo:wikiPageDisambiguates
of | |
| is dbo:wikiPageRedirects
of | |
| is dct:subject
of | |
| is foaf:primaryTopic
of | |