Golòthene

Coordinadas: 40°19′41.8″N 8°57′33.5″E / 40.328278°N 8.959306°E40.328278; 8.959306

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Golòthene^[1] (in italianu Bolotana) est una bidda de sa Provìntzia de Nùgoro e giughet 2321 abitantes.

In sos primos documentos in ue si faeddat de sa bidda, costoidos in sa biblioteca de su Vaticanu, agatamus sos nùmenes Golozane e Golosane.

De sas orìgines de su nùmene de sa bidda si pensant cosas diferentes: a nàrrere de Giuanne Spano, su topònimu est de orìgine fenìtzia (dae Baal-tan, donu de Baal, divinidade fenìtzia). Àteros pensant chi bèngiat dae su grecu Bolotomos, logu de cherbas.

Su chi narat Spano paret chi cumbincat pagu ca no at datu cara chi in s'edade mèdia su nümene de sa bidda fiat Golòthene, galu impreadu dae sos otzanesos.

Duncas s’orìgine de su nùmene diat chèrrere chircada in sa denominatzione antiga Golòthene e in sa raighina GOL, presente meda in sa limba sarda. B’at finas un’istùdiu de Micheli Columbu chi narat chi sa raighina GOL est impreada in totu s’àrea indoeuropea e cheriat nàrrere badde, trèmene, ispèntume. Ma cheret nàrrere finas montigru, monte, artura.

Golòthene, duncas, diat chèrrere nàrrere badde, pròpiu pro sa forma de sa zona.

Si creet pagu, imbetzes, a chie narat chi su nùmene fatzat riferimentu a su contu de duos pòberos isposos de Otzana chi si fiant postos in caminu in chirca de fortuna a caddu de un’aineddu e su bentu nche ddos aiat tragados finas a Golòthene. Duncas dae “bolu dae Otzana” s’arribat a Bolòtana. In fines, b’at finas chie narat chi su nùmene bèngiat dae bulotu, logu de addòbiu de sos pastores.

Su territòriu de Golòthene andat dae sa Campeda a sa badde de su Tirsu. Alindat cun Bonorva, Illorai, Orane, Otzana, Noragùgume, Silanos, Lei, Bortigale e Macumere.

Su territòriu no est totu su matessi: b’at montes, montigros e paris.

Sa bidda est in una costa, intre sos 400 e sos 800 metros. Sos paris unu tempus si ghetaiant a laore, sende chi oe imbetzes in ie b’est sa fàbrica de s’Enichem.

Sas partes de sos montigros, in ue passant duos rios, sunt prantadas a ortalìtzia.

Sa parte in artura est sa prus manna, in ue b’est Punta Palai (1200 m), dae ue si gosat unu panorama galanu chi est cunsideradu unu de sos logos prus bellos de Sardigna pro sos turistas.

Sas primas testimonias de sa presèntzia de s’òmine in Golòthene sunt de su tempus nuràgicu: b’at 17 nuraghes, unos cantos restos de bidditzolu nuràgicu, carchi tumba de gigantes e domos de janas.

Su chi abarrat de sa tziviltade pùnica est pagu, ma de importu: b’ant agatadu soddos in localidades diferentes de su territòriu, istatueddas votivas de caddos e àteros trastes de brunzu.

De sa dominatzione romana, imbetzes, b’at abarradu cosa meda: cantigheddos de tenia, vasos, brocas, lugherras, soddos e carchi traste de brunzu.

Dae sa dominatzione romana finas a su 1300 non b’at monumentos o documentu perunu chi at ite fàghere cun Golothene, foras de sa crèsia de Santu Bachis, testimonia de su cultu Bizantinu.

Paret chi sa bidda non siat nàschida in antis de su 1100-1200. Sos primos documentos iscritos sunt de su 1341, costoidos in sa biblioteca de su Vaticanu; si pensat, duncas, chi sa bidda siat nàschida a pustis de sas àteras de su Màrghine.

Custu est iscumproadu finas dae su fatu chi Golothene non fiat numenada intre sas biddas chi faghiant parte de sas curadorias de su Giuigadu de Torres.

Sos primos annos de su 1400, che a sas àteras biddas de su Màrghine, Golothene nche fiat ruta in manos a sos aragonesos e sa villa fiat istada dada in fèudu, finas a su 1843, a Bernardo Centelles.

A incumentzare dae su 1500 e finas a totu su 1700 Golothene fiat sa bidda prus rica e cun prus gente de totu su Màrghine. Si biviat, pro su prus, de pastoriu e massaria e sos terrinos fiant belle e semper ghelados a laore. Ma, mancari esseret rica, fiat finas devènnida sa bidda cun su nùmeru prus artu de delincuentes, finas nòbiles.

Sos bolotanesos sunt famados pro èssere gente chi traballat meda. Oe si traballat su prus in sas indùstrias de sa badde de su Tirsu, in su tertziàriu, artesania e pastoriu, chi rapresentat parte manna de su rèdditu.

Nch'est iscumparta belle e totu sa massaria, sighit a esìstere solu in carchi cantigheddu de terrinu in sos montigros in ue agatamus bìngias e olivàrios.

Sos bolotanesos sunt numenados finas pro su pane. Bellu, mescamente sa Fresutza, una calidade de pane carasadu.

• Crèsia de Santu Bachis, fraigada in su 1200 in localidade Ulivàriu subra de un’àtera crèsia, est in istile romànicu; fiat istada torrada a nou in su 1500;
• Crèsia de Santu Pedru, est sa crèsia manna, fraigada pagu prus o mancu in su 1500;
• Crèsia da Santu Basili;
• Crèsia de Santu Frantziscu, de su 1600;
• Crèsia de Santu Giuanne;
• Villa Piercy: est una villa antiga, in localidade Badde ’e Sàlighes; fiat de s’ingegneri gallesu Benjamin Piercy chi fiat mòvidu a Sardigna paris cun sa famìllia pro fàghere su progetu de sa ferrovia.

• Festa de Santu Bachis: dae su 8 a su 10 de maju e dae su 5 a su 7 de santugaine. Si faghent càntigos e ballos de sa traditzione;

• Santu Sidore, su 11 de maju: si faghet sa protzessione e s’isfilada cun sos carros antigos

• Sant’Antoni, su 16 e su 17 de ghennàrgiu.

• Santu Pedru, su 29 de làmpadas.

• Santu Basili, su 31 de austu e su 1 de cabudanni.

• Festa de Nostra Sennora de s’Assunta: si festat in su monte, in localidade Ortachis, si faghent cursas de caddos, càntigos e ballos de sa traditzione

• Bachis Remundu Motzo (1883-1970): professore de istòria in s'Universidade de Casteddu, aiat cuntribuidu a fàghere nàschere sa rivista Studi Sardi e a nche pònnere matèrias de sardu in s'Universidade de Casteddu. At iscritu paritzas òperas.

• Bachis Remundu Basolu (1843-1876): poeta chi aiat cantadu e iscritu de sos bolotanesos e de contos e fatos issoro.

• Lenardu Motzo (1895-1971): eroe de sa segunda gherra mundiale;

• Lutzianu Carta: nàschidu in Golothene in su 1947, professore de istòria e filosofia in s'iscola superiore, istudiosu e iscritore. At iscritu sàgios de istòria de Sardigna.

• Italo Bussa: nàschidu in Golothene in su 1939, est giornalista e publitzista,traballat dae deghinas de annos pro sa cultura sarda. Est su fundadore e diretore de una de sas rivistas culturales prus importantes de Sardigna: Quaderni bolotanesi, chi benit imprentada dae su 1975.

• Maria Giuanna Cherchi: cantadora giòvana e famada in totu s'ìsula.

1. ↑ Cursu de limba e cultura sarda, in www.comune.bolotana.nu.it. URL consultadu su 21 santandria 2021 (archiviadu dae s'url originale su 22 austu 2022).

• Sara Firinu, Golòthene, in Biddas de sa provìntzia de Nùgoro, Ufìtziu Limba Sarda de sa Provìntzia de Nùgoro, 2014, pp. 20-21.
• (IT) Il Marghine e la Planargia: il territorio, l'ambiente, la storia, Macumere, Comunità Montana Marghine e Planargia, 2004.
• (IT) Manlio Brigaglia e Salvatore Tola, Bolotana, in Dizionario storico-geografico dei comuni della Sardegna, vol. 1, Tàtari, Carlo Delfino editore, 2006, ISBN 978-88-7138-430-6, OCLC 888708482. URL consultadu su 28 nadale 2021 (archiviadu dae s'url originale su 28 nadale 2021).
• (IT) Quaderni Bolotanesi - appunti sulla storia, la geografia, le tradizioni, le arti, la lingua, l'economia di Bolotana, in Quaderni bolotanesi, Nùgoro, La Tipografica, maju 1976, OCLC 427386555.
• (IT) Quaderni Bolotanesi - appunti sulla storia, la geografia, le tradizioni, le arti, la lingua di Bolotana, in Quaderni bolotanesi, Nùgoro, La Tipografica, maju 1975, OCLC 918932735.
• (IT) Quaderni Bolotanesi - appunti sulla storia, la geografia, le tradizioni, le arti, la lingua, l'economia di Bolotana, in Quaderni bolotanesi, Nùgoro, La Tipografica, 1975, OCLC 427386555.
• (SC, IT) Antoninu Rubattu, Dizionario universale della lingua di Sardegna, Tàtari, EDES, 2001, ISBN 978-88-86002-39-4, OCLC 49195883. URL consultadu su 28 nadale 2021 (archiviadu dae s'url originale su 22 austu 2022).

• (IT) Situ istitutzionale, in comune.bolotana.nu.it.

v • d • e Sardigna · Comunes de sa Provìntzia de Nùgoro Aritzu · Atzara · Austis · Bìroro · Bitzi · Bòrore · Bortigale · Brebì · Dèsulu · Duarche · Durgali · Elini · Gadoni · Garteddi · Gavoi · Golòthene · Irgoli · Lei · Lòcula · Lodè · Lodine · Lùvula · Macumere · Mamujada · Meana · Noragùgume · Nùgoro · Ollollai · Onanie · Oniai · Onieri · 'Onne · Orane · Orgòsolo · Orosei · Oroteddi · Ortueri · Ortzai · Orune · Osidde · Otzana · Ovodda · Pasada · Sarule · Silanos · Sindia · Sòrgono · Teti · Thiniscole · Tìana · Tonara · Torpè · Ulìana