[go: up one dir, main page]

Occitan
Etimologia
Del latin domesticus « qu'es ligat al fogal », de domus « ostal ».
Prononciacion

/dumes'tiko̞/ França (Bearn) : escotar « domestica »

Sillabas

do|mes|ti|ca

 Nom comun
Declinason
Singular Plural
domestica domesticas
[dumes'tiko̞] [dumes'tiko̞s]

domestica femenin (al masculin: domestic)

  1. Femna d'ostal fasent lo servici e las òbras de l'ostal.
Traduccions
Sinonims  Forma d'adjectiu

domestica

  1. Femenin singular de domestic
 Forma de vèrb

domestica

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de domesticar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de domesticar
Catalan
Prononciacion

[?]

 Forma de vèrb

domestica

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de domesticar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de domesticar
Espanhòl
Prononciacion

[?]

 Forma de vèrb

domestica

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de domesticar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de domesticar
Italian
Etimologia
Del latin domesticus « qu'es ligat al fogal », de domus « ostal ».
Prononciacion

[?]

Sillabas

do|mes|ti|ca

 Nom comun
Declinason
Singular Plural
domestica domestiche

domestica femenin (al masculin: domestico)

  1. Femna d'ostal fasent lo servici e las òbras de l'ostal.
 Forma d'adjectiu

domestica

  1. Femenin singular de domestico
 Forma de vèrb

domestica

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de domesticare
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de domesticare
Portugués
Prononciacion

[?]

 Forma de vèrb

domestica

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de domesticar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de domesticar