domestica
- Del latin domesticus « qu'es ligat al fogal », de domus « ostal ».
/dumes'tiko̞/ França (Bearn) : escotar « domestica »
do|mes|ti|ca
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
domestica | domesticas |
[dumes'tiko̞] | [dumes'tiko̞s] |
domestica femenin (al masculin: domestic)
domestica
- Femenin singular de domestic
domestica
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de domesticar
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de domesticar
domestica
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de domesticar
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de domesticar
domestica
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de domesticar
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de domesticar
- Del latin domesticus « qu'es ligat al fogal », de domus « ostal ».
do|mes|ti|ca
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
domestica | domestiche |
domestica femenin (al masculin: domestico)
domestica
- Femenin singular de domestico
domestica
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de domesticare
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de domesticare
domestica
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de domesticar
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de domesticar