despensa
Aparença
Del latin dispensa, participi passat neutre substantivat de dispendere (« pesar en distribuissent », d'ont « distribuir ») que ven de dispendium(« còst, despensa »).
/des'pensɔ/
des|pen|sa
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
despensa | despensas |
[des'pensɔ] | [des'pensɔs] |
despensa femenin
- L’argent que se gasta per que quicòm se pòsca realizar.
- (Figurat) Utilizacion que se fa de son temps, de sos esfòrces per obténser quicòm.
- Despensa fisica
- Pèça ont se serra las sèrvas de manjar.
argent qu'òm gasta |
sèrva de manjar |
argent qu'òn gasta | |
---|---|
|
sèrva de denadas | |
---|---|
|
despensa
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de despensar
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de despensar
Del latin dispensa, participi passat neutre substantivat de dispendere (« pesar en distribuissent », d'ont « distribuir ») que ven de dispendium(« còst, despensa »).
- Portugal /dɨʃˈpẽsɐ/
- Brasil /deʃˈpẽsɐ/ , /dʒisˈpẽjsə/
des|pen|sa
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
despensa | despensas |
despensa femenin
- L’argent que se gasta per que quicòm se pòsca realizar.