docte

Borrowed from Classical Latin doctus, perfect passive participle of doceō (“to teach”).

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ˈdɔk.tə]
• IPA^(key): (Valencia) [ˈdɔk.te]

docte (feminine docta, masculine and feminine plural doctes)

1. learned, erudite
   • 2017 January 4, Mauricio Bernal, “Converses de Nadal”, in El Periódico‎^[1]:

     Algun docte i universal arquitecte ha dissenyat tots els locutoris del món i ho ha fet amb l’exquisidesa de la intenció acústica, han pensat alguna vegada els que visiten aquests llocs per telefonar

     Some learned and universal architect designed all the phone shops in the world with the exquisiteness of acoustic intention, those who visit these places to make calls have thought at some time.

• doctor

• “docte” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “docte”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “docte” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “docte” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Borrowed from classical Latin doctus, past participle of docere.

• IPA^(key): /dɔkt/

docte (plural doctes)

1. (literary) learned

• “docte”, in Trésor de la langue française informatisé [Digitized Treasury of the French Language], 2012.

docte

1. vocative masculine singular of doctus

• “docte”, in Charlton T. Lewis and Charles Short (1879) A Latin Dictionary, Oxford: Clarendon Press
• “docte”, in Charlton T. Lewis (1891) An Elementary Latin Dictionary, New York: Harper & Brothers
• docte in Gaffiot, Félix (1934) Dictionnaire illustré latin-français, Hachette.