conducte

Borrowed from Latin conductus.

• IPA^(key): (Central, Balearic) [kunˈduk.tə]
• IPA^(key): (Valencia) [konˈduk.te]

conducte m (plural conductes)

1. pipe, tube

• conducte deferent

• “conducte” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “conducte”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “conducte” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “conducte” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

conducte

1. vocative masculine singular of conductus