sospitar

From Latin suspectāre.

• IPA^(key): (Central) [sus.piˈta]
• IPA^(key): (Balearic) [sos.piˈta]
• IPA^(key): (Valencia) [sos.piˈtaɾ]

sospitar (first-person singular present sospito, first-person singular preterite sospití, past participle sospitat)

1. (transitive) to suspect
2. (intransitive) to be suspicious [with de ‘of’]

• “sospitar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “sospitar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “sospitar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “sospitar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.