espasme

Borrowed from Latin spasmus, from Ancient Greek σπασμός (spasmós).

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əsˈpaz.mə]
• IPA^(key): (Valencia) [esˈpaz.me]

espasme m (plural espasmes)

1. spasm (a sudden, involuntary contraction of a muscle)

• espasmar

• espasmòdic
• espàstic

• “espasme” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “espasme”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “espasme” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “espasme” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

• spasme, epasme

From Latin spasmus, from Ancient Greek σπασμός (spasmós).

espasme oblique singular, m (oblique plural espasmes, nominative singular espasmes, nominative plural espasme)

1. spasm (involuntary muscle movement)

   Synonym: crampe

• Middle French: spasme
  • French: spasme
    • Romanian: spasm
    • Swedish: spasm
• → Middle Dutch: spasme
  • Dutch: spasme

espasme

1. inflection of espasmar:
   1. first/third-person singular present subjunctive
   2. third-person singular imperative