envermellir

From en- +‎ vermell (“red”) +‎ -ir.

• IPA^(key): (Central) [əm.bər.məˈʎi]
• IPA^(key): (Balearic) [əɱ.vər.məˈʎi]
• IPA^(key): (Valencia) [eɱ.veɾ.meˈʎiɾ]

envermellir (first-person singular present envermelleixo, first-person singular preterite envermellí, past participle envermellit)

1. (transitive) to redden (to cause to become red)
2. (reflexive) to redden (to become red)

• enrogir
• (blush): enrojolar

• envermelliment

• “envermellir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “envermellir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “envermellir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “envermellir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.