obstinat

Borrowed from Latin obstinātus. Doublet of ostinato.

• IPA^(key): (Central) [ups.tiˈnat]
• IPA^(key): (Balearic, Valencia) [ops.tiˈnat]

obstinat (feminine obstinada, masculine plural obstinats, feminine plural obstinades)

1. obstinate; stubborn

• obstinadament

• obstinació
• obstinar-se

• “obstinat” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “obstinat”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “obstinat” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “obstinat” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Ultimately from Latin obstinātus. English obstinate.

• Audio:

  (file)

• Hyphenation: ob‧sti‧nat

obstinat (strong nominative masculine singular obstinater, comparative obstinater, superlative am obstinatesten)

1. (rare) obstinate, stubborn

   Synonyms: eigensinnig, widerspenstig, stur

Past participle of obstina.

obstinat m or n (feminine singular obstinată, masculine plural obstinați, feminine and neuter plural obstinate)

1. obstinate

obstinat (past participle of obstina)

1. past participle of obstina