Junqueras pren la iniciativa per frenar Puigdemont

Després d’uns mesos de neguit pel seu empresonament i les conseqüències derivades de la consulta il·legal i la declaració d’independència de l’any passat, Oriol Junqueras ha pres la iniciativa política davant de Carles Puigdemont per convertir-se en la força hegemònica de l’independentisme. L’estratègia del líder d’Esquerra Republicana passa per marcar un perfil propi i que el seu partit deixi d'aparèixer com a comparsa de l’expresident de la Generalitat, amb la vista posada en les municipals i un possible avançament electoral a Catalunya.

La relació personal de Puigdemont i Junqueras es va acabar el 27 d’octubre del 2017, després de la proclamació de la independència al Parlament. L’expresident va convocar als seus consellers al cap de dos dies al sud de França, abans d’anunciar que havia fugit, i el líder d’Esquerra ja no hi va anar perquè tenia un compromís familiar ineludible.

ERC ha acompanyat Junts per Catalunya aquests mesos, en la seva estratègia d’intentar investir Puigdemont o qualsevol altre candidat de la seva llista, però la realitat s’ha imposat i qui ara ocupa la presidència és Quim Torra. I no només això, sinó que Mariano Rajoy ja no està a la Moncloa i l’escenari de confrontació amb l’Estat que encara defensa Puigdemont no el secunda Esquerra, que aposta per l’eixamplar la base social de l’independentisme per forçar el Govern a negociar un referèndum d’autodeterminació.

Esquerra apareix com a guanyadora en les enquestes si se celebressin eleccions a Catalunya i Junqueras pretén arribar a aquest escenari de la millor manera possible. La primera decisió de pes ha estat col·locar d’alcaldable de Barcelona el conseller d’Acció Exterior, Ernest Maragall, mentre que encara no se sap què pensa fer Puigdemont ni quin és el seu candidat. El que sí que té clar Esquerra és que no s’afegirà a una llista conjunta promoguda per l’expresident per a les municipals del proper mes de maig i confia a aconseguir l’alcaldia, fins i tot amb el suport de la llista d’Ada Colau, per augmentar la seva influència a l’escaquer polític català.

Ple suspès

El partit de Junqueras ja es va plantar amb Junts per Catalunya el 18 de juliol passat al Parlament i es va haver de suspendre el ple previst per les discrepàncies entre totes dues formacions sobre la substitució dels sis diputats que va suspendre el jutge Pablo Llarena. Esquerra no pensa donar el braç a tòrcer i creu que el que valgui per a Junqueras també ha de valer per a Puigdemont, criteri que es neguen a acceptar a Junts per Catalunya. El desacord es manté i ha d’estar resolt el 2 d’octubre, quan s’iniciï el debat de política general. Si no fos així se suspendria la sessió i la divisió en l’independentisme es faria encara més profunda.

Les diferències entre totes dues formacions no són noves i s’arrosseguen des de fa anys, però Esquerra ha anat cedint una vegada i una altra amb l’argument de no trencar la unitat d’acció del secessionisme i, sobretot, perquè els resultats a les urnes mai la van situar com a primera força secessionista. Va passar el 2015, quan Junqueras va acceptar a contracor la llista unitària de Junts pel Sí que va fer president Artur Mas, però el 21 de desembre passat les dues formacions independentistes se’n van anar per separat.

Esquerra confiava que, aquesta vegada sí, podria passar per davant dels postconvergents però tampoc va anar així. Puigdemont va poder fer campanya des de Brussel·les i va explotar el seu desafiament a l’Estat, mentre que Junqueras va viure aquests dies a la presó d’Estremera. Els republicans creuen que per evitar una nova derrotar cal començar a moure fitxa i també rendibilitzar les discrepàncies que manté Puigdemont amb el PDeCAT i el seu intent de liderar una formació nova absolutament personalista.