Vila exigeix una assegurança de 150 milions davant del possible trasllat de les pintures a Sixena

La Generalitat sembla haver intensificat la seva batalla per impedir la devolució de les pintures murals que es conserven al MNAC al monestir de Sixena, tal com li ha ordenat una jutge de primera instància d'Osca. L'últim tret es va produir a finals de febrer quan el Departament de Santi Vila va emetre un escrit a aquesta jutge en el qual al·lega un bon nombre de qüestions que impedeixen el lliurament d'aquest polèmic i mediàtic bé patrimonial. En el cas que l'execució provisional de la sentència es materialitzi, els serveis jurídics de Cultura demanen que se subscrigui una assegurança que garanteixi els danys i perjudicis que es poguessin ocasionar en aquestes pintures. Una assegurança la quantia del qual ha fixat el MNAC, a partir de criteris tècnics, en 150 milions d'euros i la pòlissa dels quals, en tot cas milionària, hauria de subscriure-la si la jutgessa l'accepta, el govern d'Aragó i l'Ajuntament de Sixena.

Quan es presten i mouen obres per a una exposició se subscriu sempre una assegurança amb una cobertura que es denomina de "clau a clau" quedant l'obra garantida des que surt d'un museu fins que torna. En aquest cas seria un viatge només d'anada. Experts habituats amb aquest tipus d'operacions asseguren que tractant-se d'un conjunt d'obres com el de Sixena, que a més és únic, aquesta xifra no és excessiva. També, que malgrat que hi ha companyies d'assegurances especialitzades en art, serà difícil que alguna subscrigui una pòlissa en la qual les obres corrin tant risc com en aquest cas.

L'escrit de la Generalitat s'ha presentat després que l'Audiència Provincial va admetre primer a l'Ajuntament de Sixena i després a la Generalitat en l'execució provisional de les pintures, malgrat que el jutjat de primera instància només reconeixia el Govern d'Aragó per reclamar l'execució i el MNAC com a posseïdor de les pintures.

Sala capitular sense dades

La Generalitat s'oposa a l'execució provisional de la sentència insistint en els termes que ja va exposar el MNAC, enumerant tots els informes que destaquen la fragilitat de les obres després d'haver estat alterades en l'incendi de 1936, fet que impedeix el seu moviment. El possible trasllat suposa sotmetre les pintures a "enormes riscos tals com la desestabilització dels materials de suport, la desintegració i la pèrdua de capa pictòrica original, és a dir, un risc de pèrdua definitiva".

Els serveis jurídics recorden que el govern d'Aragó ha assegurat que la sala capitular, on s'han d'instal·lar les pintures després del seu lliurament, està preparada, però "no es dona cap informació substancial que permeti contrastar aquesta afirmació, més enllà de la signatura del tècnic"; i exposa que no s'aporten dades tècniques per avaluar la idoneïtat de la sala, un diagnòstic preliminar, ni els estudis climàtics previs del comportament d'aquest espai. Tampoc hi ha informació sobre els sistemes d'humidificació, de llum, els nivells de radiació ni s'esmenten les instal·lacions de seguretat que hi haurà en aquest espai, així com l'estudi climàtic que permeti saber quin serà la resposta del lloc abans que s'hi ingressin obres d'art.

La Generalitat destaca també que s'ha confirmat a la sala la presència d'elements de formigó armat, un material totalment incompatible, asseguren, amb els materials històrics, ja que crea una barrera per a la circulació de la humitat i afavoreix les sals.

L'escrit recull informacions periodístiques que evidencien que les condicions del monestir per acollir les obres i especialment les pintures murals no són les òptimes, entre elles la publicada per EL PAÍS el passat 3 de febrer en la qual el govern d'Aragó reconeixia que no s'havia licitat la climatització de la sala tot esperant l'arribada de les pintures.

Finalment, demana al govern d'Aragó i a l'ordre religiosa que habita el monestir que deixin entrar als especialistes autoritzats per la Generalitat i que tinguin accés a la documentació tècnica sobre les intervencions fetes fins avui.