verd

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈbɛrt/
	balear /ˈvəɾt/, /ˈvɛrt/ⓘ
	alguerès /ˈvelt/
Occidental:	nord-occidental /ˈbɛrt/
	valencià /ˈvɛɾt/, /ˈbɛɾt/ⓘ

• Rimes: -ɛɾt
• Etimologia: Del llatí vulgar *virde(m), síncope de viridis, segle XIII.

verd m. ‎(plural verds)

1. Color de l'espectre entre el groc i el blau.

   #C2F732 #00FF00 #10E010 #208000 #095228

2. Part verda d'un vegetal.

   Acaba't tot el verd de l'amanida.

3. (en plural) Membres d'un partit ecologista.

   Els verds van obtenir uns bons resultats en les darreres eleccions.

• enverdir
• reverdir, reverdiment
• verdal
• verdejar, verdejant
• verdor
• verdós, verdosenc

verd m. ‎(femení verda, plural masculí verds, plural femení verdes)

1. De color verd.

   Una jaqueta verda.

2. Dit d'un arbre, de la llenya, etc., que encara no és sec.

   La llenya encara és massa verda per cremar.

3. Dit d'una fruita, que encara no és madura.

   Aquestes bananes són verdes.

4. Dit d'una persona, en procés de construcció en un cert aspecte.

   Un futbolista molt verd per estrenar-se amb el primer equip.

5. Propi de la joventut.

   Els anys verds.

6. Amb inclinacions, especialment amoroses i sexuals, impròpies de la seva edat.

   Un vell verd.

7. Obscè, groller.

   Un acudit verd.

• el·lèbor verd

• Article corresponent a la   Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: verd

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈbeɾt/
• Àudio: Bearn ^ⓘ
• Etimologia: Del llatí virĭdis.

verd m. ‎(femení verda, plural masculí verds o verdi [aranès], plural femení verdas o verdes [aranès])

1. verd

• Article corresponent a la   Viquipèdia en occità