[go: up one dir, main page]

Català

modifica
Oriental:  central /buˈʒi/
balear /voˈʒi/, /vuˈʒi/
Occidental:  nord-occidental /boˈʒi/
valencià /voˈd͡ʒiɾ/, /boˈd͡ʒi/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: vogí
  • Etimologia: D’origen incert, del llatí volvere ‎(«tombar») amb encreuament d’una base preromana, cognat de l’italià volgere.

vogir trans.

  1. Recórrer el perímetre d’una cosa.
  2. Retallar el contorn d’una peça amb una serra prima.
  3. Fer voltar un aparell en rotació.

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: vogeixo, vogeix, vogim

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica

Català antic

modifica

vogir

  1. girar, tombar
    Fingint legia, los ulls vogia, de ça y de lla. (Spill, Jaume Roig, 1460)
  2. vogir (contornar, circuir)
    Filadelfia, que es noble ciutat e de les grans del mon, que be vogi XVIII milles dretament, aytant vogi com Roma o Constantinoble (Crònica de Ramon Muntaner, 1325-1328)

Conjugació

modifica

Vegeu també

modifica