trenta-unè

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˌtɾɛn.tə.uˈnɛ/
	balear /ˌtɾən.tə.uˈnə/, /ˌtɾɛn.tə.uˈnɛ/
Occidental:	/ˌtɾen.ta.uˈne/

• Rimes: -ɛ
• Etimologia: De trenta-un i el sufix -è.

trenta-unè m. ‎(femení trenta-unena, plural masculí trenta-unens, plural femení trenta-unenes)

1. (ordinal) Que en l'ordre d'una sèrie ocupa la posició trenta-u.
2. (partitiu) De les parts d'un tot dividit trenta-u parts iguals.

• Se solen utilitzar xifres romanes amb valor d'ordinal darrere de noms propis i de segles, i davant d'esdeveniments periòdics.
• L'ordinal normalment va davant del substantiu. Quan es posposa, i darrere de noms propis a partir de l'onze, es pot substituir pel cardinal masculí.

• trenta-uné, en valencià

trenta-unè m. ‎(plural trenta-unens)

1. Una de les trenta-una parts iguals en que es divideix un tot

   un trenta-unè es representa 1/31

• Síl·labes: tren·ta·u·nè (4)