timbre

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈtim.bɾə/, occidental /ˈtim.bɾe/
• Etimologia: Del francès timbre, del llatí typanum, del grec antic τύμπανον ‎(týmpanon, «tabal»), originalment usat en heràldica, segle XIV.

timbre m. ‎(plural timbres)

1. (heràldica) Insígnia de noblesa sobre l’escut d'armes.
2. Segell estampat en un document com a marca dels drets a pagar.
3. Aparell sonor per percussió que serveix d’avís.
4. Qualitat del so que depèn de les notes harmòniques.

timbre

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de timbrar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb timbrar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb timbrar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb timbrar.

• Síl·labes: tim·bre (2)
• Heterograma de 6 lletres (beimrt)

• Obres de referència: DIEC, GDLC