tanc

 

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈtaŋ/, balear /ˈtaŋk/
Occidental:	nord-occidental /ˈtaŋ/
	valencià /ˈtaŋk/, /ˈtaŋ/

• Rimes: -aŋk
• Etimologia: De l'anglès tank, del portugès tanque ‎(«dipòsit de líquids»). En sentit militar perquè els prototips es van descriure com a vehicles per a transportar aigua per mantenir el secret.

tanc m. ‎(plural tancs)

1. Dipòsit destinat a contenir líquids, gasos o sòlids de mida molt petita (gra, sorra, ...).
2. Vehicle de combat blindat mogut sobre erugues que disposa d'una o més torretes giratòries les quals tenen instal·lats un o més armaments pesants (canó d'artilleria, canó llançaflames, metralladora pesant, llançacoets o llançamíssils).

• (dipòsit) cisterna, dipòsit
• (vehicle) carro de combat.

• tanqueta

• (vehicle) blindat, vehicle blindat.

tanc

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de tancar.

• Anagrama: cant

• Article corresponent a la   Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: tanc