tòt

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtɔt/
• Rimes: -ɔt
• Etimologia: (pendent)

tòt m. ‎(plural tòts)

1. Broc més gros d’un càntir.

• tot (ortografia del 2016)

  L’ús del diacrític és discrecional en usos metalingüístics, texts dialectals i en expressions puntuals o enunciats aïllats en què pot produir-se una ambigüitat.

• Obres de referència: DIEC, DCVB