runa

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈru.nə/, occidental /ˈru.na/
• Rimes: -una
• Etimologia: Del llatí *rūdena, de rūdera per dissimilació, plural de rūdus ‎(«restes»), segle XV.

runa f. ‎(plural runes)

1. Conjunt de restes de materials provinents d’un enderrocament o obra d’enderroc.
2. Conjunt de material de rebuig d’una excavació, mina o pedrera.
3. Conjunt de brossa arrossegada per l’avinguda d’un corrent.
4. (antic) ruïnes
5. (tarragoní, figurat) queixa

runa

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de runar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb runar.

• Síl·labes: ru·na (2)
• Anagrames: nuar, urna

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB