revés

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /rəˈβes/, balear /rəˈves/
Occidental:	/reˈβes/, /reˈves/

• Rimes: -es

revés m. ‎(plural revessos)

1. Part de darrere d'una cosa, aquella oposada al dret.

   El revés d'un llibre.

2. Cop amb el revés de la mà.
3. Fet imprevist i perjudicial; contratemps.

   Que plogués aquell dia va ser un revés important.

4. (basquetbol) Canvi de direcció en què l'atacant gira sobre ell mateix per a donar l'esquena al jugador que el marca.
5. (hoquei sobre herba) Cara dreta de la pala d'un estic, de forma arrodonida.
6. (hoquei sobre herba) Falta consistent a tocar la bola intencionadament amb el revés d'una pala.
7. (esports de raqueta, pilota basca) cop de revés
8. (handbol, waterpolo) llançament de revés

• inrevés

revés

1. (balear) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb reveure.
2. (balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb reveure.
3. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb reveure.

• Síl·labes: re·vés (2)
• Anagrames: esver, Sever ^(revers), sèver, séver, veres, verse

• revés. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \reˈβes\, meridional \reˈβeh\

Americà: alt /reˈbes/, baix \reˈβeh\, austral \reˈβes\

• Rimes: -es
• Etimologia: Del llatí reversus. Doblet de reverso.

revés m. ‎(plural reveses)

1. revés
2. (pilota basca, esports de raqueta) cop de revés
3. (waterpolo, handbol) llançament de revés

• golpe de revés
• lanzamiento de revés

• vesre

revés

1. segona persona del singular (tú, vos) del present d’indicatiu del verb rever

• Síl·labes: re·vés (2)
• Anagrames: veres, verse, versé, vesre

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre revés
• revés. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].