romana

 

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ruˈma.nə/
	balear /roˈma.nə/, /ruˈma.nə/
Occidental:	/roˈma.na/ⓘ

• Rimes: -ana
• Etimologia: Del llatí lībra romāna ‎(literalment «balança romana»), segle XIV.

romana f. ‎(plural romanes)

1. Balança per a grans pesos formada per braços desiguals.

romana f. ‎(plural romanes)

1. Forma femenina de romà.

romana f. ‎(plural romanes)

1. Forma femenina de romà.

• Síl·labes: ro·ma·na (3)

• Article corresponent a la   Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /roˈma.na/
• Rimes: -ana

romana f. ‎(plural romanas)

1. forma femenina de romano

romana f. ‎(plural romanas)

1. forma femenina de romano

• Pronúncia^ⓘ: /roˈmaː.na/

romana f. ‎(plural romane)

1. forma femenina de romano

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /roːˈmaː.naː/, /roːˈmaː.na/

rōmānā

1. ablatiu femení singular de rōmānus

rōmāna

1. nominatiu femení singular de rōmānus
2. nominatiu neutre plural de rōmānus
3. vocatiu femení singular de rōmānus
4. vocatiu neutre plural de rōmānus
5. acusatiu neutre plural de rōmānus

• Pronúncia: /roˈma.na/

romana f. ‎(plural romanas)

1. forma femenina de romano

romana f. ‎(plural romanas)

1. forma femenina de romano