proteu

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pɾuˈtɛw/
	balear /pɾoˈtɛw/, /pɾuˈtɛw/
Occidental:	/pɾoˈtɛw/

• Rimes: -ɛw
• Etimologia: [1] Epònim de Proteu, del llatí Prōteus, del grec antic Πρωτεύς ‎(Prōteús), déu marí que canviava sovint de forma.
• Etimologia: [2] Del llatí científic Proteus.

proteu m. ‎(plural proteus)

1. Home que canvia sovint d’opinió per acomodar-se a les circumstàncies.
2. Amfibi del gènere Proteus, de cos cilíndric que viu a la foscor d’aigües subterrànies.

• proteic

• Síl·labes: pro·teu (2)
• Heterograma de 6 lletres (eoprtu)
• Anagrama: porteu

• Article corresponent a la   Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB