perviure

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pərˈbiw.ɾə/, balear /pəɾˈviw.ɾə/
Occidental:	nord-occidental /perˈβiw.ɾe/
	valencià /peɾˈviw.ɾe/, /peɾˈβiw.ɾe/

• Rimes: -iwɾe
• Etimologia: Del prefix per- i viure, calc del llatí pervivere, segle XX.

perviure intr.

1. Continuar d'existir malgrat els canvis deguts al pas del temps.

   «La documentació històrica mostra que força mots o variants que ara són poc o no gens usuals al PV eren ací corrents en èpoques no sempre reculades; fins i tot, en més d'un cas, hi han perviscut en l'ús popular.» (Paz Battaner, Janet Ann DeCesaris, Actes del I Symposium Internacional de Lexicografia: Barcelona, 16-18 de maig de 2002, pàg. 563, Documenta Universitaria)

Paradigmes de flexió: pervisc, perviu, pervivim

• sobreviure, romandre, perdurar, resistir

• desaparèixer

• pervivència

• Síl·labes: per·viu·re (3)

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC