sto

sto

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de stare

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /stoː/
• Etimologia: De l'arrel indoeuropea steh.

stō ‎(present^?), stāre ‎(infinitiu), stetī ‎(perfet), stātum ‎(supí)

1. ésser, estar, jo estic present.
2. romandre, aturar-se, jo em quedo.
3. dreçar-se, estar dempeus, jo m'estic dret.

• sistō
• statuō

• Pronúncia: /stɔ/

sto

1. (cardinal) cent

• Síl·labes: 1