sable

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈsab.bɫə/, /ˈsa.βɫə/
	balear /ˈsab.bɫə/
Occidental:	nord-occidental /ˈsab.bɫe/, /ˈsa.βɫe/
	valencià /ˈsa.bɫe/

• Rimes: -able
• Etimologia: Del francès sable ‎(«marta gibelina»), utilitzat per referir-se a a la pell de l’animal, del baix llatí sabelum, d’origen eslau cognat del rus со́боль ‎(sóbol) i del polonès soból.

sable m. ‎(plural sables)

1. (heràldica) color negre.

   #615D59

• Síl·labes: sa·ble (2)
• Anagrames: albes, bales, belàs, Sabel

• Obres de referència: DIEC, GDLC

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈsa.βle\

Americà: alt /ˈsa.ble/, baix \ˈsa.βle\

• Rimes: -able
• Etimologia:

[1] Del francès sabre, de l'hongarès szablya.

[2] Del francès sable, d'origen eslau.

[3] Del llatí sabŭlum.

sable m. ‎(plural sables)

1. sabre

• sablazo
• sablear

sable m. ‎(plural sables)

1. (heràldica) sable

sable m. ‎(plural sables)

1. (obsolet) sorra

• arena

• Síl·labes: sa·ble (2)
• Anagrames: bales, belas, labes

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre sable

• Pronúncia: /sɑbl/

sable m. ‎(plural sables)

1. sorra, arena
2. (geologia) sorra grossa