mal

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmaɫ/^ⓘ
• Rimes: -al
• Homòfon: malt
• Etimologia: Del llatí malus, segle XII.

mal m. ‎(plural mals)

1. Maldat, fet inacceptable moralment.

   Sodoma era el bressol del mal.

2. Sensació de dolor o malaltia.

   Tinc molt de mal de cap, avui.

3. Resultat físic d'un cop o estrip, dany

   He caigut i m'he fet mal a la cama.

• arriscat, dolent, insegur
• cop, dany, ferida, lesió
• dany, perjudici
• dolent, nociu, perjudicial
• dolor
• malament
• maldat
• sofriment

• mal africà
• mal anglès
• mal d'Alep
• mal d'alferessia
• mal d'altura
• mal de muntanya
• a males= amb coerció
• com una mala cosa= en quantitat excessiva
• mal serà que...= de forma improbable
• anar de mal a pitjor= empitjorar
• a males penes= amb prou feines

• malejar

mal m. ‎(femení mala, plural masculí mals, plural femení males)

1. De mala qualitat.(Sempre anteposat al nom)

   És un mal treballador, no deixa la feina ben acabada.

   Avui és un mal dia per fer això.

mal

1. Complement de manera, no gens bé.

   Això està mal escrit.

2. Expressant que passarà malgrat els factors en contra.

   Acabaré aquesta feina, mal que rebenti.

• Síl·labes: 1
• Anagrama: lam ^(revers)

• Article corresponent a la   Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DEM, Optimot

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmal/
• Rimes: -al
• Etimologia: Apòcope de malo.

mal m. ‎(plural males)

1. mal

• mal caduco
• mal de bubas
• mal de Chagas
• mal de la rosa

mal

1. malament

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre mal

• Pronúncia: /ˈmal/
• Etimologia: Del llatí malum

mal m. ‎(plural maux)

1. mal

   «Nous croyons que la plus grande partie des maux qui affligent les hommes découle de la mauvaise organisation sociale ; et que les hommes, par leur volonté et leur savoir, peuvent les faire disparaître.» (Errico Malatesta, Le Programme anarchiste)

   Creiem que la major part dels mals que afligeixen als homes deriva de la mala organització social; i que els homes, per la seva voluntat i saber, els poden fer desaparèixer.

2. malaltia, mal

   «Atteint d'un mal nommé porphyrie, le pauvre garçon est contraint de s'abreuver de sang humain pour conjurer sa langueur chronique.» (François Rivière, «Dracula, cent ans et toutes ses dents», Libération, 31 de desembre del 1987)

   Afectat per una malaltia anomenada porfíria, el pobre noi es veu obligat a prendre sang humana per foragitar el seu llanguiment crònic.

3. dolor, mal

   J'ai mal à la tête. J'ai mal au bras.

   Tinc mal de cap. Tinc dolor al braç.

• bien

• haut mal
• mal caduc
• mal de mer
• mal comitial
• mal sacré

mal m. ‎(femení male, plural masculí maux, plural femení males)

1. malament, mal, dolent

   D'ailleurs, ce qui est particulier à la politique de l’histoire sainte, c'est que, chaque fois qu'un personnage marquant fait quelque chose de mal, c'est toujours le pauvre peuple qui écope.

   A més, allò que és particular en la política de la història santa, és que, cada vegada que un personatge destacat fa alguna cosa malament, és llavors el pobre poble qui rep en el cop.

   «Par avance, il sait ce qu'il trouvera d'imparfait, de médiocre, de mal, d'immuable, en dépit des conseils, des admonestations ou reproches qu'il prodigue et ressasse à chaque inspection.» (Jean Rogissart, Passantes d’Octobre, ed. Arthème Fayard, 1958)

   Per endavant sap què trobarà d'imperfecte, de mediocre, de dolent, d'immutable, malgrat els consells, les amonestacions o els retrets que prodiga i recorda a cada inspecció.

2. molt malalt

   Il est mal.

   Està molt malalt.

• mauvais
• grave

mal

1. malament

   Il a mal fait ses devoirs.

   Ha fet malament els deures.

• Entrada «mal» al Trésor de la langue française informatisé (TLFi).