integrar

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/in.təˈɣɾa/
Occidental:	nord-occidental /in.teˈɣɾa/
	valencià /in.teˈɣɾaɾ/, /in.teˈɣɾa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: integrà
• Etimologia: Del llatí integrāre ‎(«reparar, renovar»), segle XIV.

integrar trans., pron. ‎(pronominal integrar-se)

1. Donar integritat a una cosa, compondre un tot de les seves parts integrants.
2. (matemàtiques) Ajuntar les parts infinitament petites per càlcul infinitesimal.

Paradigmes de flexió: integro, integra, integrem
Vocal rizotònica: /e/

• admetre, incloure
• incorporar

• integrable
• reintegrar

• integració, integrador, integral, integrant, integratiu, íntegre, integritat

• Síl·labes: in·te·grar (3)
• Anagrames: entrigar, traginer, tragiren, triganer, trigaren

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: integrar

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \in.teˈɣɾaɾ\, meridional \iŋ.teˈɣɾaɾ\

Americà: alt /in.t(e)ˈɡɾaɾ/, baix \iŋ.teˈɣɾaɾ\, austral \in.teˈɣɾaɾ\

• Rimes: -aɾ

integrar trans. ‎(present integro, passat integré, futur integraré)

1. integrar

• Síl·labes: in·te·grar (3)