ha

ha

1. Codi de llengua ISO 639-1 de l'haussa.
2. hectàrea

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (interjecció, nom) /ˈha/

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (verb) /ˈa/^ⓘ
• Rimes: -a
• Homòfons: a, ah
• Etimologia: Interjecció: del llatí ha, d’origen expressiu.
• Etimologia: Nom: [1] de l'àrab حاء ‎(ḥāʾ), [2] de هاء ‎(hāʾ).
• Etimologia: Verb: del llatí *hat, de habet.

ha

1. Expressió amb què hom indica la rebuda d'una novetat que semblava impossible.
2. Expressió usada per a indicar el riure o, repetida, una riallada.

• ha ha

•  
  Sisena lletra ha
•  
  Vint-i-sisena lletra ha

ha f. ‎(plural has)

1. Sisena lletra de l'alfabet àrab.
2. Vint-i-sisena lletra de l'alfabet àrab.

ha

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de haver.

• Anagrama: ah ^(alfagrama)

• Obres de referència: DIEC, GDLC

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈa/
• Rimes: -a
• Homòfons: a, ah

ha

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb haber

• Síl·labes: 1
• Anagrama: ah ^(alfagrama)

• Pronúncia^ⓘ: /ˈa/
• Rimes: -a

ha

1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de avere

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ha/

ha

1. vocatiu neutre plural de hic

• Pronúncia: /xa/

ha ‎(no declinable)

1. hac, lletra h

• Síl·labes: 1