fero

fero ‎(incomptable, acusatiu feron)

1. ferro

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfɛ.roː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *bʰer- ‎(«portar,carregar»), cognat del sànscrit भरति ‎(bhárati) i del grec antic φέρω ‎(phérō). En alguns modes, l'arrel del verb adopta la forma tul-, que etimològicament procedeix de l'arrel protoindoeuropea *telh₂- ‎(«suportar, patir»).

ferō ‎(1a present^?), fers ‎(2a present), ferre ‎(infinitiu), tulī ‎(perfet), lātum ‎(supí)

1. portar, carregar
2. suportar, sostenir
3. patir
4. emetre un vot, ratificar una llei

ferō

1. datiu masculí singular de ferus
2. datiu neutre singular de ferus
3. ablatiu masculí singular de ferus
4. ablatiu neutre singular de ferus