ets

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (verb) /ˈets/

Informal: nord-occidental /ˈes/

• Rimes: -ets

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (article) /əd͡z/

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom) /ˈɛts/
• Rimes: -ɛts
• Etimologia: Verb: del llatí es modificat a partir del plural estis evitant la confusió amb la tercera persona est, amb evolució estis > *ests o *etis.

ets

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de ésser/ser.

• eres (valencià)
• sés (alguerès)

ets m. pl.

1. (col·loquial, mallorquí i menorquí) els, variació de es com a article determinat masculí plural utilitzat davant vocal.

   Van trobar ets amics.

• els (literari)
• es (davant consonant)
• sos (darrera la preposició amb)

ets m. pl.

1. Forma plural del llatí et ‎(«i») usat en la locució amb tots els ets i uts.

• Anagrames: est ^(alfagrama), set, sét, tes

• Obres de referència: DCVB
• Atles: ALDC 2121

ets

1. segona persona singular (tu) del present d'indicatiu de esser