espanyol

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əs.pəˈɲɔɫ/, balear /əs.pəˈɲɔɫ/
	alguerès /as.paˈɲɔɫ/
Occidental:	/es.paˈɲɔɫ/ⓘ
Informal:	nord-occidental /as.paˈɲɔɫ/

• Rimes: -ɔl
• Etimologia: Del llatí vulgar *hispaniolus, variant de hispaniōnis, de hispānus, cognat de l’antic occità espaignol.

espanyol m. ‎(femení espanyola, plural masculí espanyols, plural femení espanyoles)

1. Relatiu o pertanyent a Espanya.
2. Relatiu o pertanyent a la llengua castellana.

• castellà, hispà, hispànic

espanyol m. ‎(plural espanyols, femení espanyola)

1. Habitant o nadiu d'Espanya.
2. (invariable) Llengua originària de Castella usada a Espanya i als antics dominis.
3. (peixos) burro

• (persona) hispà, hispànic
• (llengua) castellà

• Síl·labes: es·pa·nyol (3)
• Heterograma de 8 lletres (aelnopsy)

• Article corresponent a la   Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: espanyol
• espanyol. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.

espanyol m. ‎(femení espanyola, plural masculí espanyols, plural femení espanyoles)

1. forma alternativa de spanyol

espanyol m. ‎(plural espanyols, femení espanyola)

1. forma alternativa de spanyol

• Obres de referència: DTCA