duo

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈdu.o/
• Etimologia: De l'italià duo, del llatí duo. Doblet del patrimonial dos.

duo m. ‎(plural duos)

1. Composició musical per a dos veus o dos músics.
2. Conjunt de dos intèrprets musicals que actuen plegats.
3. Conjunt de dues persones que fan juntes una activitat.

• duet (especialment un conjunt de dos)

• Síl·labes: du·o (2)

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈdʊ.ɔ/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *dwóh₁.

duo

1. (numeral) dos, símbol II.

Irregular, sense singular.

Nota: El genitiu masculí i neutre també es poden trobar en la forma duum o duûm.