di

di ‎(anterior d, posterior dii)

1. forma alternativa de DI ‎(«501 en números romans»).

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈdi/^ⓘ
• Rimes: -i
• Homòfon: dir

di ‎(infinitiu dar)

1. (literari) Primera persona del singular (jo) del passat simple de dar.

• vaig dar, forma perifràstica
• doní, del verb donar

di ‎(infinitiu dir)

1. (col·loquial) forma reduïda de l'infinitiu dir seguit de pronoms febles

   Dir-vos-el → Di-us-el

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈdi/
• Rimes: -i

di

1. primera persona del singular (yo) del passat simple del verb dar

• Pronúncia^ⓘ: /ˈdi/

di m. f. ‎(plural invariable)

1. de (lletra)