grosser

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ɡɾuˈse/
	balear /ɡɾoˈse/, /ɡɾuˈse/
Occidental:	nord-occidental /ɡɾoˈse/, valencià /ɡɾoˈseɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De gros i el sufix -er, segle XIV.

grosser m. ‎(femení grossera, plural masculí grossers, plural femení grosseres)

1. D'una manera grossa.
2. Maleducat, poc delicat.

   Tenia un llenguatge grosser que incomodava als altres.

• grosserament

• groller

• Síl·labes: gros·ser (2)

• Obres de referència: DIEC, GDLC

grosser

1. forma declinada de gross