gaire

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈɡaj.ɾə/, occidental /ˈɡaj.ɾe/
• Rimes: -ajɾe
• Etimologia: Del fràncic *waigaro ‎(«molt») usat en negatiu, segle XIV. Cognat del francès guère ‎(«no gaire»).

gaire inv. ‎(plural gaires o gaire)

1. (en certes frases) molt

• Usat en els següents casos:
  • Amb la negació no.

    No tinc gaire gana.

  • Darrere sense.

    Ho va fer sense gaire esforç.

  • En frases interrogatives.

    Tens gaire gana? Sí, en tinc molta.

  • En frases condicionals.

    Si hi ha gaire gent no podrem entrar.

• En valencià i tortosí és habitual usar molt en aquests contextos, essent gaire l’ús tradicional.
• Generalment s’usa amb flexió plural, en alguns parlars és invariable per nombre.

gaire

1. (en certes frases) molt

Com l’adjectiu, usat en frases negatives, interrogatives o condicionals.

• gairebé
• ni poc ni gaire
• no poc ni gaire

• Síl·labes: gai·re (2)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot