bastó

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /bəsˈto/^ⓘ, occidental /basˈto/
• Rimes: -o
• Etimologia: Del llatí vulgar *basto, -ōnis, variant de bastum, relacionat amb el verb *bastare ‘alçar, portar’, d’on el català bastar; segle XI.

bastó m. ‎(plural bastons)

1. Tros de fusta prim i llarg fàcilment manejable.
2. Vara de fusta generalment amb empunyadura per a repenjar-s’hi caminant.
3. (golf) Instrument consistent en una barra de flexibilitat variable i en un element de més superfície fixat en un dels extrems, que s'utilitza per a colpejar la bola.
4. (jocs de cartes) Forma alternativa de basto.

• bastó de comandament = Bastó que serveix de distintiu d'autoritat.

• pal (interferit semànticament pel castellà)

• bastonada
• bastonejar
• bastoner
• bastonera
• bastonet
• embastonar, desembastonar

• Síl·labes: bas·tó (2)
• Anagrames: botàs, obsta, obstà, sabot

• Article corresponent a la   Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
• bastó. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.