agradar

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ə.ɣɾəˈða/ⓘ
Occidental:	nord-occidental /a.ɣɾaˈða/
	valencià /a.ɣɾaˈðaɾ/, /a.ɣɾaˈða/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: agradà
• Etimologia: Del prefix a- i grat, segle XIV.

agradar intr., pron. ‎(pronominal agradar-se)

1. Complaure, acontentar, donar gust.
2. (pronominal) Ser del gust o aprovació d'algú, enamorar-se'n.

Paradigmes de flexió: agrado, agrada, agradem

• agradable
• agradant, agradívol, agradós
• desagradar

• alegrar, animar, entusiasmar, escalfar, excitar, plaure, refocil·lar
• abellir, acontentar, complaure, delectar, encantar, plaure, satisfer
• gaudir, plaure

• Síl·labes: a·gra·dar (3)
• Anagrames: adargar, dragara

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: agradar

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \a.ɣɾaˈðaɾ\

Americà: alt /a.ɡɾaˈdaɾ/, baix \a.ɣɾaˈðaɾ\

• Rimes: -aɾ

agradar trans., pron. ‎(pronominal agradarse, present agrado, passat agradé, futur agradaré)

1. agradar

• Síl·labes: a·gra·dar (3)
• Anagrames: adargar, agarrad, dragara, gardara, gradara

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /a.ɣɾaˈða/

agradar ‎(pronominal s'agradar)

1. agradar

agradar ‎(pronominal agradar-se)

1. agradar