adolorar

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.ðu.ɫuˈɾa/
	balear /ə.ðo.ɫoˈɾa/, /ə.ðu.ɫuˈɾa/
Occidental:	nord-occidental /a.ðo.ɫoˈɾa/
	valencià /a.ðo.ɫoˈɾaɾ/, /a.ðo.ɫoˈɾa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: adolorà
• Etimologia: Del prefix a- i dolor.

adolorar trans.

1. Causar en l'ànima sentiment i pena.

Paradigmes de flexió: adoloro, adolora, adolorem
Vocal rizotònica: /o/

• adolorir

• Síl·labes: a·do·lo·rar (4)
• Anagrames: arrodola, arrodolà

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \a.ðo.loˈɾaɾ\

Americà: alt /a.do.loˈɾaɾ/, baix \a.ðo.loˈɾaɾ\

• Rimes: -aɾ

adolorar trans. ‎(present adoloro, passat adoloré, futur adoloraré)

1. adolorar, afligir

• Síl·labes: a·do·lo·rar (4)