abandono

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.βənˈdo.nu/, occidental /a.βanˈdo.no/
• Rimes: -ono

abandono

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de abandonar.

   [Jo] abandono, abandone, abandon o abandoni.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb abandonar.

   [Que jo] abandono, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] abandoni o abandone.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb abandonar.

   [Que ell/ella/vostè] abandono, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] abandoni o abandone.

• Síl·labes: a·ban·do·no (4)

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \a.βanˈdo.no\, meridional \a.βaŋˈdo.no\

Americà: alt /a.banˈdo.no/, baix \a.βaŋˈdo.no\, austral \a.βanˈdo.no\

• Rimes: -ono
• Etimologia: Deverbal d'abandonar.

abandono m. ‎(plural abandonos)

1. abandó, abandonament

abandono

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb abandonar

• Síl·labes: a·ban·do·no (4)
• Anagrama: abonando

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre abandono

• Pronúncia: /aβanˈdono̝/
• Etimologia: Deverbal d'abandonar.

abandono m. ‎(plural abandonos)

1. abandó, abandonament

abandono

1. primera persona singular del present d'indicatiu de abandonar

• Síl·labes: a·ban·do·no (4)
• Anagrama: abonando

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario da Real Academia Galega sobre abandono
• Per a més informació vegeu l'entrada al Dicionário Estraviz sobre abandono