amiga

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈmi.ɣə/^ⓘ, occidental /aˈmi.ɣa/
• Rimes: -iɡa
• Etimologia: Del llatí amīca amb sonorització intervocàlica no produïda en el masculí.

amiga f. ‎(plural amigues)

1. Forma femenina de amic.

amiga f. ‎(plural amigues)

1. Forma femenina de amic.

amiga

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de amigar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb amigar.

• Síl·labes: a·mi·ga (3)
• Anagrames: agamí, màgia

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \aˈmi.ɣa\

Americà: alt /aˈmi.ɡa/, baix \aˈmi.ɣa\

• Rimes: -iɡa

amiga f. ‎(plural amigas)

1. forma femenina de amigo

amiga f. ‎(plural amigas)

1. forma femenina de amigo

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /aˈmi.ɡo̞/
• Àudio: Bearn ^ⓘ

amiga f. ‎(plural amigas o amigues [aranès])

1. forma femenina de amic