curtus
Llatí
modifica- Pronúncia(i): /ˈkʊr.tʊs/
- Etimologia: Del protoidoeuropeu *(s)ker- («escurçar»).
Adjectiu
modificacurtus m., curta f., curtum n. (comparatiu curtior, superlatiu curtissimus)
Declinació
modificaPrimera i segona declinació, -us, -a, -um.
| Cas | Singular | Plural | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Masculí | Femení | Neutre | Masculí | Femení | Neutre | ||
| Nominatiu | curtus | curta | curtum | curtī | curtae | curta | |
| Vocatiu | curte | curta | curtum | curtī | curtae | curta | |
| Acusatiu | curtum | curtam | curtum | curtōs | curtās | curta | |
| Genitiu | curtī | curtae | curtī | curtōrum | curtārum | curtōrum | |
| Datiu | curtō | curtae | curtō | curtīs | |||
| Ablatiu | curtō | curtā | curtō | curtīs | |||